dilluns, 28 de febrer del 2005

el programari lliure m'ha salvat del desastre

Quina sort que treballo amb programari lliure!
Amb el desastre de l'ordinador vell em temia haver perdut una informaciò tan interessant com els meus preferits o la bústia de correu. Però no, ho he salvat.
El tècnic que em va desar dades del disc dur vell al nou (que Déu, Alà, Buda i Energia el beneeixin) em va guardar, també, els arxius ocults i enrevessats on es desen aquestes dades. Així que ara que m'he reinstal·lat les darreres versions del Firefox i el Thunderbird he pogut entretenir-me a recuperar-los.

Amb Firefox no he tingut cap problema: els preferits es desen en un document html anomenat bookmarks.html. Així que m'he limitat a localitzar el nou, que estava pràcticament buit, i matxacar-lo amb el vell (on hi havien les adreces més estimades). Ha estat cosa de minuts (he de dir que ja els tenia localitzats) i el que més m'ha costat ha estat decidir-me. Però ho he fet i ha funcionat perfectament. Torno a tenir la meva vella i coneguda barra d'enllaços a la vista.

Quant al Thunderbird la cosa ha anat una mica més lenta i m'ha costat un xic més, es pecilament decidir-me. Tenia un arbre d'arxiu de missatges bastant complet on desava allò que m'interessa. I, naturalment, la llibreta d'adreces que venia arrossegant des de l'outluc. Així que, després d'instal·lar-me el Thunderbird 1.0 he estat cercant un arxiu *.mab però no sortia. El winxp llardós que m'han posat no mostra els arxius ocults (ni sé com fer-los visibles, però ja caurà, ja). En canvi, després de fer una cerca acurada hi he pogut accedir. I l'he trobada, m'he fet una còpia per si de cas dels nous arxius i els he matxacat amb la vella. Ha fiuncionat. I el mateix amb l'arxiu de missatges i la safata d'entrada. Ha tornat a funcionar.
Conclusió: Buf, quin sort que me n'he sortit!

dissabte, 26 de febrer del 2005

El dia de la bèstia parda

Avui ha estat el dia de la bèstia parda, és a dir del nou ordinador. He hagut de mentir per tenir-lo aquest vespre i no haver d'esperar-me a dilluns, però ha valgut la pena.
Ja em teniu de bon matí a la botiga a veure com està. I em diuen que tenen molta feina. I jo que tinc la nena malalta i que li faria molta il·lusió connectar-se al Mesenger. I amb el qüentu de la llagrimeta me l'han preparat per a l'hora de tancar, les 8 del vespre.
I aquí em teniu provant-lo. I va molt bé.

divendres, 25 de febrer del 2005

Filantropia i misantropia

Podria ser que els misàntrops fossin en un principi filàntrops? Pot ser que una persona que creu en la bondat innata de l'espècie humana acabi decebuda i es transformi en algú que fuig del contacte dels seus semblants?
Em sembla que sí. A mesura que conec més les persones no em semblen ni millors ni pitjors que jo, senzillament les accepto com són (previsibles) i vaig a la meva. Com deia fa alguns dies: com més conec la gent, més m'agrada l'ordinador.

Va, ànims, i ara una nota optimista: se m'ha mort l'ordinador. Va petar la placa base i la targeta gràfica i el reparador em va dir que
  1. no trobaria plaques de Pentium III (ni jo la volia)
  2. posem-hi una placa Pentium IV, vale, però la memòria s'ha de canviar. La del III no serveix. Ah! I també la font, que no és compatible.

Total: que una mica més i en tinc un de nou. O sigui, que en tinc un de nou. Miraran de recuperar els docs del disc dur (sembla que tampoc és compatible, ostres!) i hi posaran la vella gravadora de cd's.

Resultat: un ordinador nou que és una bèstia parda (amb mil i pico de memòria) que no me l'acabaré ( o sí).

Però: hauré de reinstal·lar tots els programes que ja em funcionaven i, sobretot, em fa por perdre pel camí el correu, els favorits i molts altres detallets que em feien la vida tan còmoda i senzilla.

Però no hi ha res que el temps no solucioni.

dimarts, 22 de febrer del 2005

Poca seriositat

En aquest país la gent és poc seriosa. Et diuen una cosa i després fan el que volen. Un exemple?
Vaig portar a reparar l'ordinador dimecres passat i em van dir: "Això trigarà un parell de dies" Hi torno passats els dos dies i els dic: Ho tindré pel cap de setmana? "Síiiiiiii". Però Nooooo. El kefe em diu que dimarts, és a dir, avui.
Així que avui hi torno i endevineu què. Bingo! No estava arreglat. És que ni se l'han mirat. Està a la cua de reparacions. Sembla que tenen molta feina i al meu no li toca fins d'aquí un parell de dies. Així que paciència i passa com puguis.
Conseqüències? No em puc baixar el correu (tot i que el llegeixo via web), no puc provar la classe europecv de LaTeX que fa uns currículums europeus d'allò més potents, no puc tornar a TeXmacs sota Linux, no puc seguir el curs de Flash. En fi, que estic parat.
Sort que no tinc massa temps ni ànims perquè vaig cansadíssim. Però n'hi ha per emprenyar-s'hi.
I si només fos l'ordinadors. Però és que és tot. Qualsevol reparació o servei que t'hagi de fer un professional et pot fer anar pel camí de l'amargura. Quan se m'espatlla qualsevol cosa ja tremolo. No solament per la pasta que em costarà sinó pel temps que trigarà a fer-ho.
País.

dissabte, 19 de febrer del 2005

+problemes

Segueixo sense ordinador, encara no han tingut temps de mirar-se'l. Sembla que està a la cua de reparacions i encara no li ha tocat. Anem bé.
Xtec ha aturat el servidor de correu per fer-ne el manteniment. Deu estar ple a vessar de missatges no llegits i no deu correr. Però de moment tot el cap de setmana no lliurarà correu.
Aquesta setmana la veritat és que no he tingut gens de temps lliure i no m'he pogut dedicar a les meves coses. Així que poca cosa puc dir. Només uqe m'estic rumiant instal·lar l'Ubuntu en l'ordinador vell on, en un dels dos dics durs, hi tinc un Mandrake 7 que no fem servir. Si sapigués que ha de correr bé en una màquina tan vella (té quasi 10 anys) m'hi posaria. Però em fa por posar-m'hi i a mitja instal·lació em digui que no pot continuar.

Una bona notícia: molt aviat tindrem un Moodle corrent a Xtec. Un gran triomf pel programari lliure i una recompensa pels esforços esmerçats. La veritat és que quan m'ho van dir no li vaig donar massa importància. No vaig saltar d'alegria, vull dir. És com si ho hagués sabut de sempre que això acabaria passant. Van ser els companys els que em van fer adonar de la importància d'un fet tan senzill. I encara no ho acabo de veure tan complicat. Ho veig com la culminació d'un procés natural. Havia de passar un dia o altre i el dia ha arribat.

dijous, 17 de febrer del 2005

Problemes

Què és el pitjor que li pot passar a un penjat de l'ordinador? Que se li espatlli. I això és el que m'ha passat.

Ahir de bon matí l'engego sense problemes però després, a mig matí, ja no va voler engegar. Primer va trigar molt en fer les comprovacions de la BIOS però tot i això em mostrà el LILO (la pantalleta que permet triar com arrencar l'ordinador si amb Win o amb Linux). Trio Win i prova d'arrencar, però al final no va poder i em mostrà un missatge on deia que no havia pogut trobar el servidor X, que allò era un error irrecuperable. Apago i provo de tornar a engegar. Però aquí la cosa ja no va ni començar. Vaig posar un cd-live amb linux i ni por esas.

Solució? Portar-lo al servei tècnic. Avui hi he passat i m'han dit que, probablement, sigui cosa de la placa base, del xip. Si és així potser m'hi faig posar una placa amb Pentium IV i a tirar milles.

dissabte, 12 de febrer del 2005

instal·lació de MiKTeX

Aquesta setmana he fet només una petita part de tot el que volia.

Per una banda he fet una instal·lació de MiKTeX en un ordinador amb WinXP i no ha anat bé. No sé si no vaig reiniciar prou vegades la màquina (és una debilitat que tinc quan instal·lo coses a Win: reinicio la màquina encara que no m'ho demani). La qüestió és que no hi ha manera que fixi el lloc ftp d'on baixar els paquets. Ho he provat amb Rediris i amb Dante però el resultat és el mateix: no puc seleccionar paquets i instal·lar-los.
També em vaig baixar i instal·lar un editor de LaTeX sota win però com que no tinc tots els paquest necessaris no he pogut comprovar si funciona o no prou bé.

Per altra banda continuo treballant amb el lloc cataLàTeX. Arrel d'uns suggeriments a Puntbarra
he introduit un parell de modificacions:
  • no cal registrar-se enlloc per poder fer comentaris. Només cal registrar-se per escriure-hi articles.
  • he canviat el full d'estils css per tal de destacar una mica més el que penso és important: el nom del lloc per una banda i els enllaços per l'altra. He variat els colors i les mides dels tipus de lletra i sembla més comprensible (si més no a mi m'ho sembla).
  • he afegit una pàgina (info del lloc) on explicaré què és el lloc, per què funciona a base de blogs, etc.
També m'he instal·lat a la partició Linux del meu ordinador el TeXmacs, un editor en diferents llenguatges (XML, tex, etc) semblant a LyX. Amb prou feines he tingut temps de provar-lo però promet.

dilluns, 7 de febrer del 2005

cataLàTeX a puntbarra

El dissabte vaig enviar una nota a puntbarra anunciant l'aparició de cataLàTeX i avui l'han publicat.

Hi ha un comentari molt intressant dient que la web és caòtica, que no té ordre ni concert. I té raó. És una web feta a base de posts. I cada post pertany a una secció o una altra. Però el que defineix l'ordre, si és que en té, no és altra cosa que l'ordre de publicació: la data en què es va fer.

I és que no és una web endreçada amb cara i ulls, d'aquelles que jo recomano als meus estudiants. És una web feta dia a dia segons el que em passa pel cap. Però gràcies al programari SPIP i a les possibilitats que dona, es pot fer una ordenació per paraules clau o per seccions. I aquí, qui conegués força la web, podria trobar-hi l'ordenació. O potser només és al meu cap l'ordenació.

Segur que hi falta una pàgina d'introducció, uns tutorials per començar des de 0, enllaços a llocs d'interès i graduats en dificultat, etc. Però no ho puc fer (o sí, però no em ve de gust). Això voldria dir un esforç en temps molt gran i no sé si després en trauria prou rendiment. Gràcies a la publicació de l'anunci a Puntbarra he tingut 22 visites, però des d'aquesta bitàcola n'he tingut 17. Així que no se sap mai com arribar a les persones.

diumenge, 6 de febrer del 2005

LaTeX

Aquest cap de setmana plujós m'he dedicat a repassar coses de LaTeX i a acabar un treballet per dijous. La meva manera de treballar és normalment aquesta: començo una cosa, miro documentació, una cosa em porta a l'altra i, al final, ja no recordo què és el que havia de fer. Això sí: entremig m'ho he passat la mar de bé.

He estat mirant coses del paquet fancyhdr i he aconseguit capçaleres i peus simètrics per a documents escrits a les dues cares: un goig. També he estat repassant coses de tipus de lletra (altrament i mal dites fonts) i me n'he baixat una anomenada Antiqwa Torunga que és d'allò més bonica, és una llletra amb serif que fuig de la típica Times.

Segeuixo afegint coses a cataLàTeX Poquet a poquet hi publico articles sobre els temes que més em preocupen i que vaig aclarint>: capçaleres i peus, tipus de lletra, etc. He enviat un article a Puntbarra anunciant l'obertura del lloc web. A veure si el publiquen.

També m'he baixat una rpm per a Linux. Es tracta de la d'un programa anomenat TeXmacs que permet editar LaTeX, que original, oi? Demà provaré a veure si es deixa instal·lar.

dijous, 3 de febrer del 2005

Relacions humanes

Com més conec a la gent més m'agrada l'ordinador. Sembla mentida, però és així. Hem de respectar les altres persones encara que elles no ens respectin a nosaltres. I els hem d'aguantar els rotllos, les neures i empassar-nos tot el que ens diuen. I és de mala educació respondre'ls amb la mateixa moneda, és lleig. Conclusió: tot se't queda dins i després cooosta de treure!!.

En canvi amb els ordinadors la cosa no va així. Són màquines que han estat dissenyades per obeir, per fer el que volem que facin. Tot i que de vegades sembla que tinguin vida pròpia no és així: sempre hi ha una lògica que les impulsa. Només cal conèixer-la. I quan aconsegueixes dominar la lògica que les mou i la pots modificar la satisfacció és enorme.

En canvi amb les persones això mai no passa: ni segueixen una lògica ni fan el que voldries. Fan el que volen i tu has de fer-te a la idea i deixar-los estar. I armar-te de paciència.

Com disfruto quan aconsegueixo que LaTeX, per exemple, faci el que jo vull!!. Veieu-ho a cataLàTeX

dimarts, 1 de febrer del 2005

SPIP i cataLàTeX

Segueixo treballant en el lloc cataLàTeX fet amb SPIP encara que no tot el que m'agradaria (he hagut d'interrompre les meves investigacions pel curs de Flash, una mica més i m'enganxo els dits).

Ahir vaig inserir icones a les seccions. Ho tenia rumiat de feia dies però no trobava icones que m'anessin bé. Havia pensat, fins i tot, de fer-me-les jo mateix amb el Flash. Però ahir mirant no-sé-què vaig trobar un lloc txec on dissenyen icones per a Gnome, Abiword, OO, etc. És pixelmagic i val la pena el viatge.

Hi vaig veure icones molt interessants i me'n vaig desar algunes que, en acabat, vaig pujar a cataLàTeX. I ara el lloc ha millorat notablement. Em queda, però, veure com modificar el disseny del lloc perquè trobo que la mida de lletra és massa gran i el nom del lloc queda amagat. Hi he de seguir treballant.