dissabte, 30 de desembre del 2006

L'spam, com els Reis, ve de l'orient

Ho vaig llegir i no en vaig fer massa cas. Però ho estic comprovant: des del terratrèmol a Taiwan que va trencar els cables submarins que porten veu i dades des de l'Àsia fins a Amèrica, estic rebent molt menys spam.

Si normalment a la bústia d'Xtec tinc una mitjana diària de 30 correus no desitjats ara només en rebo un 8 o 10 diaris. Si normalment la carpeta d'spam de la bústia de gmail s'omple amb uns 100 missatges cada setmana, ara, amb prou feines, en té una dotzena.

Mai he entès què treuen amb l'spam. Entenc que si ofereixen viagres i companyia algú, finalment, les compri. El que no entenc són altres missatges que moltes vegades ni et venen res, simplement són una sèrie de caràcters inintel·ligibles que t'omplen la bústia.

El que em temo és que, a la llarga, amb aquesta xacra de l'spam, el correu electrònic deixarà de ser gratuït perquè els servidors hauran de posar filtres potents que encariran el servei. Amb això sortirem perdent-hi tots, i no tant pel preu que podrem pagar, sinó pel fet que la privacitat del correu es pot veure compromesa. Ara mateix gmail ens tafaneja el que rebem, doncs la cosa encara pot empitjorar.

dimecres, 27 de desembre del 2006

Mapa dels lectors/es



Si algú més, a part de mi, llegeix aquest blog, si us plau, que se situï al mapa. Fa una gràcia...

Blogger 2.0

Blogger ha deixat de ser Beta i incorpora noves característiques. La primera és el canvi d'identificador des de l'antic Blogger al nou, que no és altre que el del compte de gmail. Amb un sol identificador un pot entrar als molts serveis que ofereix Google, des del correu fins a l'editor de documents de text o fulls de càlcul en línia, passant per la pàgina personalitzada del cercador, l'espai web propi i moltes altres cosetes (calendari, agenda, bloc de notes,...).

Més coses: és més fàcil incorporar al blog un cercador del propi blog o els anuncis d'Adsense i cobrar uns euros per la propaganda que en fem. Això m'hauria de mirar perquè la pasta em fa molta falta i amb la quantitat de visites que tinc (una o dues) em forraria ;-)

Ara es pot crear un blog privat obert només a les persones autoritzades i no a tota la xarxa. Una mena de club privat que pot ser útil per mantenir i comunicar comunitats ja creades (estic pensant en un blog educatiu de classe o d'escola).

Les alimentacions RSS es poden ampliar, no solament als posts, sinó als comentaris: ens avisa de qui i què ens ha comentat.

Però el més interessant per a mi ha estat la possibilitat d'associar etiquetes (tags) als posts. Això permet una classificació o lectura dels posts en "horitzontal", per temes o etiquetes, a part de la clàssica en "vertical" per data de creació. Moltes vegades els posts són intemporals i val la pena tenir-los classificats i categoritzats per trobar-los ben aviat.

Benvingudes les novetats de Blogger.

dimarts, 26 de desembre del 2006

Prova de Moodle 1.7

No hi ha res com tenir una mica de temps lliure per fer proves. Ahir vaig poder baixar-me la darrera Moodle 1.7 i instal·lar-me-la en local. La impressió va ser molt bona, com és habitual amb Moodle.

La instal·lació va ser ràpida i sense problemes:
  1. baixada i descompressió de WOS en un directori
  2. baixada i descompressió de Moodle 1.7 dins el directori /www de l'Apache
  3. arrencada del servidor des de l'icona de Wos (posa en marxa Apache, PHP i MySql).
  4. des del navegador arrencar l'instal·lador de Moodle anant, simplement a http://localhost/moodle
  5. la primera comprovació que fa Moodle del sistema em va donar un parell d'avisos sobre configuració del sistema que vaig solucionar des del php.ini
  6. Moodle no va trobar la base de dades moodle: des del propi navegador cal anar al phpmyadmin, entrar a la bd i crear-la. Per defecte la clau és usuari root i contrasenya en blanc.
  7. la instal·lació demana també on desar les dades, es crea la carpeta /moodledata paral·lela a /www
  8. i a partir d'aquí tot va rodat. Pregunta per l'idioma del'instal·lador, se li diu que català i tot continua en català. Va creant totes les taules i, finalment, l'usuari administrador. Temps total: 20 minuts.
La primera impressió en acabat de muntar-lo va ser molt bona: vaig adreçar-me directament al menú d'administració i el vaig explorar una mica. Es tracta de controlar totes les variables de lloc des d'un javascript que les va seccionant i permet trobar allò que busques molt més de pressa.

Un del temes que em preocupava era el dels rols. Vaig entrar-hi i vaig crear un rol nou al qual li anava donant i traient permisos. Hi ha tantes possibilitats que no s'acabava mai. Però és un tema interessant perquè en formació a distància s'hi donen situacions tan diferents que l'existència dels rols pot solucionar molts casos.

Finalment vaig "pujar" una còpia de seguretat completa del curs que he acabat i la vaig restaurar. La única diferència amb les restauracions que he fet en versions anteriors va ser que al final de tot em proposava els rols dels usuaris que anava a restaurar, cap problema i endavant: el profe és profe i l'estudiant estudiant. No he entrat amb detall a veure què ha passat, però la primera ullada va ser per veure les tasques trameses i sortien totes amb els usuaris corresponents. Molt bé.

M'agrada Moodle.

diumenge, 24 de desembre del 2006

El malson de Darwin

Quin podria ser el malson de Darwin? Que l'evolució s'aturés, que la biodiversitat es reduís a quasi bé zero, que l'espècie humana retorni als seus orígens animals.

I això és el que pot acabar succeint a l'Àfrica si passa el que mostra aquest documental mític anomenat The nightmare of Darwin. La riquesa faunística del llac Turkana desapareguda per la introducció de la perca del Nil, el famós "filet de mero" que trobem a totes les peixateries a un preu tan baix. Per altra banda l'arribada del "progrés" en forma d'armes que només porten més misèria a una població delmada per la fam i les malalties. L'Àfrica que ens presenta aquest documental fa feredat, sembla l'abocador de tot allò que no vol el primer món.

Terrible:

dissabte, 23 de desembre del 2006

La velocitat del temps

Sempre hem sentit a dir a la gent gran que els temps corrent molt de pressa. Ahir me'n vaig adonar en un detall nimi, però significatiu.

Al setembre del 2005 , pel meu 7^2 aniversari, em van regalar un mp3. Vaig anar amb en Pau, el meu noi, a la Maquinista i ens hi vàrem passar una bona estona comparant preus i prestacions. El límit d'emmagatzematge estava en 1 Gb i el preu als voltants dels 80€. He de dir, per acabar, que me'n vaig comprar un de marca desconeguda amb aquestes característiques que a les 8 dels matins atrona la línia I amb l'aria La mamma é morta de la Callas.

Ahir hi vam tornar, però aquest cop per substituir l'mp3 d'en Pau que se li ha mort d'esgotament, imagino. Tornem a repetir l'operació amb la diferència que allò que fa un any valia 80€ ara segueix valent-los, però amb més prestacions: ara tots són mp4, és a dir, poden reproduir vídeos en una petita pantalla.

També em vaig fixar en altres detalls indicatius: la secció de música, que ja era petita, ara és quasi bé residual i només tenien els "trunfitos" de torn. A la secció de software de "gama baixa" hi venien l'OpenOffice 2 per uns 14€: està bé que es popularitzi i es faci alternatiu a l'altre; el que em va quedar una mica de coseta a dins pensant que si la gent ha de triar entre un producte de centenars d'euros i un de 14 pensaran que el car és el bo, oi? I en aquest cas no és així (i probablement en els altres tampoc).

Per acabar: una pila de gent comprant tota mena de tecnologies avançades: GPS, TV de plasma, càmeres digitals, videojocs i jocs d'ordinador. Una sèrie de coses que no em criden l'atenció (suposo que perquè no necessito) , però que estan al nostre voltant i que la població del país accepta i absorbeix com una esponja. I després ens vindran els carques dient-nos que si obliguem a la gent a comprar-se ordinador i que bé que va el paper. Fatxacarques!

diumenge, 17 de desembre del 2006

LaTeX i Ubuntu

Aquest estiu passat en Xavier em va ajudar a instal·lar-me l'Ubuntu a l'ordinador. Recordareu que continuava la meva maledicció Linux_Internet segons la qual encara que canviï de màquina i de sistema de connexió a la xarxa (de mòdem a ADSL sense fils) no puc connectar-me des de Linux. Com va dir algú, el problema del programari lliure és el maquinari.

Doncs bé, volia provar com anava LaTeX sota Ubuntu i, amb una paciència infinita, em vaig anar baixant, des de Win, els paquets que desava i, després de reiniciar sota Linux, anava instal·lant i, si calia, apuntant-me les dependències. Finalment ho vaig tenir tot i amb ganes, vaig obrir una línia de comandaments, vaig escriure allò tan senzill de pdflatex fitxer.tex i va funcionar a la primera. Havia triat un fitxer una mica complex, amb paquets de llenguatge, el de capçaleres i peus fancyhdr, el tipus de lletra bookman, tan arrodonida i bonica, l'hyperrref que crea hiperenllaços dins del document i cap a Internet i el multicols que permet alternar entre una i més columnes. Un èxit. Va valer la pena.

A veure si aquestes vacances m'hi entretinc una mica més i acabo instal·lant-me el Kile, l'editor amical de LaTeX que amb un sol clic crea PDF, DVI o HTML.

dijous, 14 de desembre del 2006

Pont a Praga i LaTeX

Aquest llarg pont de la Constitució hem estat a Praga. Bonica ciutat, bonic país i gent molt agradable. A destacar dos fets que diuen molt dels països europeus amb economies emergents, com ara Txèquia.

El primer és el nivell de llengües estrangeres que tenen. Em refereixo a la gent comuna del poble: quasi bé tothom a qui ens hem adreçat en anglès ens han contestat, i clarament. Què diferent del nostre país on amb prou feines hi ha persones que coneixen les dues llengües més habituals!

El segon fet que em va xocar força. En una gran llibreria del centre, que ocupa un edifici de 4 o 5 plantes, venien tota mena de llibres escrits en txec; aventures, bestsellers, llar i també llibres tècnics, d'informàtica. Quina sorpresa en veure'n un sobre LaTeX. Així que un es pregunta: si un idioma parlat per 10 milions de persones té traduït un llibre sobre LaTeX, quants llibres hi hauria d'haver en un idioma germà que, diuen, parlen més de 600 milions de persones? Jo només en conec un: El libro de LaTeX fet des de la Universitat de Murcia.

En quin país vivim!

divendres, 1 de desembre del 2006

bindous bista

Avui he trobat La Vanguardia sobre la taula del cafè i he vist a la portada que ahir s'havia presentat el Bindous Bista. El lloc triat és una mica estrany per ser un esdeveniment tecnològic: el Nasdaq de la Borsa de Nova York. He anat a la pàgina 63 del diari i m'ha sobtat que fos enmig de les pàgines d'economia. Però llegint el contingut de l'article m'he adonat de la magnitud de la qüestió.

En realitat es tracta d'una notícia d'economia perquè es tracta únicament d'això: de quants en vendran, a qui, com, amb què (amb l'ofis), a quins fabricants han collat perquè venguin les seves màquines amb el bista preinstal·lat, quants programadors d'aplicacions externes hauran de refer el codi del seu software perquè segueixi funcionant amb el nou invent, etc.

Ja no es tracta d'anunciar les noves capacitats i característiques del producte. No. Es tracta de continuar venent un producte que es ven per sí mateix i per tant no cal ni que sigui bo, o millor que un altre, o que ofereixi més prestacions. Al contrari, sembla que es menja més potència de les màquines. Aquestes cada cop són més potents i mantenen el preu, però és que el SO es menja el que podrien oferir de més, amb el resultat que sempre som al mateix lloc.

Hem de trencar aquesta roda sense sentit. Hem d'anar a aplicacions senzilles, de poc pes, que es mengin pocs recursos de la nostra màquina i que, si de cas, treballin contra un servidor potent. Pensem en Google i totes les seves andròmines: no ens cal més que un SO que faci córrer un navegador lleuger per fer absolutament de tot: navegar, enviar i rebre correu, emmagatzemar fitxers (gspace), escriure documents o fer fulls de càlcul, etc. Qui necessita un nou i pesant SO? Potser som a les envistes de la mort del gegant de Seattle?

dimecres, 29 de novembre del 2006

Me vi a quitar de Moodle

Sabeu aquells fumadors que els costa tant de deixar-ho i quan se'ls pregunta contesten: Me estoy quitando del tabaco ? Doncs a mi em passarà amb Moodle: me voy a quitar de Moodle.

Per què? us preguntareu angoixats/des. Doncs perquè l'altre dia em van fer veure clarament les bondats de l'edukampus. Resulta que en aquesta "plataforma" és molt fàcil que el profe editi un fitxer fet per l'estudiant i li retorni adjunt a un missatge. I és que edukampus fa poques coses, però les que fa, les fa bé.

Clar, Moodle això no ho fa. I, en conseqüència, queda en inferioritat de condicions respecte l'edukampus. Com no se li va acudir a aquell sant varó del Martin Dougiamas quan el va parir? Com pot ser?

Doncs molt senzill: perquè Moodle és una eina de treball en grup i edukampus és una eina de treball individual on només hi participa el profe i l'alumne. En canvi Moodle crea una comunitat virtual d'ensenyament i aprenentatge on tots, profes i estudiants, participen i comparteixen els seus encerts i els seus errors.

Potser la inferioritat prové de nosaltres, mestres, que no sabem innovar i aprofitar les eines de Moodle. Que no sabem fer altra cosa que repetir allò que ens funcionava.

Però és que si no canviem ens pot passar el que els passà als dinosaures (i mira que els va funcionar bé durant milers de milions d'anys!). Però tot arriba que s'acaba i en ve un altre de més àgil, que gestiona més bé el coneixement i tu t'extingeixes.

diumenge, 26 de novembre del 2006

Moodlers

Divendres vam anar a sopar els profes del curs D136. Bé, no tots, faltaven l'Àlex i l'Antoni que tenien compromisos, però la resta hi érem tots. Vam anar a les 15 Nits i ens ho passarem d'allò més bé.

Varem estar xerrant de tot: de Moodle, de l'ensenyament públic i privat i dels problemes que té cadascun d'ells. De la història més recent i de la més antiga, del menjar i del beure.

No vàrem poder fer una taula rodona per problemes del local: és més aviat allargat, però poguérem parlar força i compartir moltes experiències. Sembla estrany. Una dotzena de persones ben diferents per edat, feina i procedència unides per un nexe comú: Moodle.

Tot i que penso que hi ha alguna cosa més, no és solament Moodle. Hi ha d'haver algun interès per sota la pell que ens fa innovar, que ens dóna ànims per seguir provant coses, fracassant, tornant a aixecar el cap i tornem-hi que no ha estat res. Ara mateix compartim Moodle, però estic segur que sense Moodle igualment seguiríem fent coses, molt diferents de les que estem fent ara, però estaríem allà, al peu del canó rumiant i provant. Tres pobles per davant dels buròcrates.

dimecres, 22 de novembre del 2006

Moodle rules!

Moodle mana.

Aquesta tarda n'he sentida una de bona. Estaven parlant del projecte Campus, el programari elaborat per les universitats catalanes i que ha de substituir, d'entrada, al de la UOC que ja fa figa.

Tal com encara es pot llegir a la web es tractava d'inventar la roda: comencem des de 0 i fem un campus virtual. quan l'haguem provat i funcioni, alliberarem el codi font i direm que és programari lliure (no és això, companys, no és això). Aquesta idea tenia ferms detractors entre el propi professorat universitari perquè s'adonava que ni la filosofia subjacent, ni els terminis ni la tecnologia eren els més adients a la idea que havien de servir.

Doncs bé, aquesta tarda he sentit, per part d'un dels socis del projecte, que s'ha canviat radicalment la filosofia i no s'inventarà la roda, sinó que es partirà de programari existent. En concret es treballarà sobre Moodle i sobre Sakai, dos projectes ben diferents, un basat en PHP i l'altre en Java, però que es volen fer confluir.

No m'ho creia i li he dit a l'Àngels, que seia al meu costat, que em pessigués. Ella ja ho sabia de feia poc, però com que no havíem pogut parlar, no ho havia comentat. M'ha semblat una idea genial i de la mateixa manera que es justificava que abans s'havia de procedir d'aquella manera ara es justifica el nou procediment. Bé, la qüestió és que la lògica s'imposi i no ens entretinguem en detalls i anem al gra. Que la feina no es fa sola.

A més, hem tingut una reunió que, tots hem coincidit, no s'hagués pogut tenir fa 5 mesos, sobre el futur de Moodle en Educació. Un futur molt prometedor i ple de possibilitats.

I és que Moodle mana!

diumenge, 12 de novembre del 2006

CataLàTeX torna a la normalitat

Després del brutal atac dels robots que van fer pujar de manera exagerada el nombre de visites a cataLàTeX durant el mes d'agost, setembre i principis d'octubre, ara sembla que se n'han cansat i torna la normalitat. La mitjana de visites s'ha tornat a situar en les 40 diàries i l'origen torna a ser Xtec i Google, com de costum. Ja en tenim una altra per explicar.

Avui hi he tornat a publicar un article que ja tenia fet de l'estiu (beneïda antelació!) sobre format dels índex alfabètics amb LaTeX perquè ja em sabia greu no poder-hi fer res. Però és que fins avui no m'he posat al dia. No dic avançar feina, que no n'avanço massa, només em conformo amb posar-me al dia i no tenir res endarrerit, que per enguany ja és prou.

Espero que aquesta setmana que comencem pugui començar a treballar amb els materials de Moodle en castellà sobre els que he pensat traduir el text des del català i les il·lustracions fer-les animades a partir del Wink, que produeix unes excel·lents animacions Flash. De tota manera hauria de repetir les captures de pantalla, oi? Doncs posats a fer-ho, fer-ho bé.

dissabte, 11 de novembre del 2006

Més Firefox 2.0 i Dokuwiki

Com que la meva tasca diària em manté enganxat a la xarxa, em passo moltes horetes davant el Firefox 2.0, així que en torno a parlar. Avui sobre dues coses:
  • la primera ja la vaig encetar l'altre dia en el post anterior: la recuperació de sessions. He descobert que no cal que peti l'ordinador per a recuperar la sessió. Podem fer-ho voluntàriament. Per exemple: estàs treballant amb les teves cinc pestanyes de rigor i et criden a sopar (sí, les obligacions familiars, tots ho sabem). Doncs vas i tanques l'ordinador amb el Firefox obert. Quan tornes a engegar la màquina se t'obrirà el Firefox i et retornarà a les pestanyes que tenies obertes. Genial!.
  • una extensió per a fer FTP, FireFTP. Volia veure un lloc remot però no tenia ganes de configurar un altre compte a Filezilla perquè ja n'hi tinc massa. Així que vaig buscar una extensió del Firefox de la que m'havia parlat en Xavi i que també havia vist en algun lloc web sobre extensions que no et pots deixar perdre. La vaig trobar, la vaig instal·lar i en un tres i no res ja l'estic fent servir des del menú Eines -> FireFTP i amb només 102Kb ja tens un potent programa d'FTP amb les seves dues pantalletes, etc. Genial!
També m'he instal·lat un dokuwiki, una eina molt potent de la que m'havia fet molta publicitat en Xavi i que només necessita per viure un servidor amb PHP: no li cal ni base de dades perquè emmagatzema les dades en fitxers de text, què més es pot demanar?

Me'l vaig baixar i instal·lar en menys de 20 minuts i ja tinc el meu dokuwiki corrent i configurat al meu gust. Us en seguiré parlant perquè m'ha de fer molt servei, espero.

dimecres, 8 de novembre del 2006

Monitor LCD i Firefox 2.0

Avui se m'ha mort el vell monitor. No recordo exactament quan el vaig comprar, però sé que era amb el vell Pentium III a 800 i el win 2000, és a dir, com a poc 6 anys. Sis anys de dura feina suportant les meves inquisitives mirades sobre la seva innocent pantalla que em mostrava, amb tot l'amor que un monitor és capaç de mostrar, aquelles pàgines web que visitava, tots els Moodles que trastejo (7 en aquest moment!), aquelles llargues llistes d'spam que rebo al meu correu d'Xtec i aquelles pantalles clares, precises, sense trampes del correu de gmail (bé, amb algun anunci, tot s'ha de dir).

Total, que avui la simbiosi home-màquina ha arribat a tal punt que es veu que el monitor ha notat que estic ben encostipat i ell que també, va, se'm posa malaltó i se'm mor. Quina pena!. I s'ha mort en mig de la feina, clar: 4 pestanyes obertes al Firefox 2.0.

Me n'he anat a veure el Shona i al Leo i m'he comprat el monitor LCD més senzill que tenien (no té ni altaveus). Torno a casa, connecto, arrenco windows sense problemes(havia tancat per la patilla desconnectant l'endoll i ni m'ha passat l'scandisk ni ha trobat nou maquinari) i quan engego el Firefox m'apareix una finestreta dient-me si volia recuperar la sessió que s'havia tancat incorrectament. Li he dit que sí i vet aquí que, com a màquina del temps que viatja al passat, em trobo exactament amb les pestanyes que tenia obertes i la connexió al Moodle exactament tot on ho havia deixat a la mort del monitor.

Descansi en pau el monitor. Llarga vida a Firefox 2.0

diumenge, 5 de novembre del 2006

Google Docs & Spreadsheet

Són un entusiasta de tots els invents del Sr. Google. I el darrer és Google docs. Google fa poc va comprar Writely i l'està tornant a posar en òrbita, suposo que sota aquesta forma de documents particulars a la xarxa.

La idea és treballar en un document que no és al teu ordinador amb una aplicació que tampoc està al teu ordinador: tot és a la xarxa. Fa molt de temps, a l'inici d'Internet, vaig llegir que aquesta era una tendència general a la xarxa: cada cop menys necessitaríem adquirir programari (era un escrit sobre la compra de programari privatiu) perquè allò que necessitem ho trobarem a la xarxa. Semblava ciència ficció en aquell moment, però Google ho ha fet realitat. La diferència és que aleshores es parlava d'un lloguer de programari, en lloc de compra, es tractaria de pagar pels serveis. Però Google ens ho ofereix de forma gratuïta (mai entendré d'on treuen els beneficis. Jo mai no faig cas dels anuncis).

Bé, tornem-hi. A Google docs es pot crear un document des de 0 i editar-lo o bé pujar-lo en diferetns formats i editar-lo. Es pot editar en solitari o bé compartir-ne l'edició entre un grup de gent a la que es convida a fer-ho. Finalment es pot baixar o exportar a PDF. Genial.

Aquests nois de Google estan fent anar la màquina cada cop més lluny i més de pressa. Un bon senyal que la humanitat encara conserva elements creatius i amb empenta.

divendres, 3 de novembre del 2006

Linkat

Sense entrar en altres valoracions, i únicament en termes tècnics, vet aquí les meves impressions sobre Linkat, la distro catalana.

L'he arrencat des del DVD i ha trigat menys en carregar-se que la Ubuntu que tinc al disc dur. Després el funcionament també ha siguet més ràpid que el d'altres lives que tinc (Knoppix, Catix, etc). M'ha reconegut totes les particions del disc dur i obrer els documents de text i pdf's sense problemes. L'escriptori és atractiu i els programes arrenquen ràpid.

El problema, però, és el de sempre: no em reconeix ni la targeta PCI ni l'adaptador USB per poder-me connectar a Internet. De tota manera no desespero que acabi reconeixent la PCI, però suposo que necessito més temps per mirar-ho.

Pel qyue fa a programari el live porta el mínim imprescindible i alguna coseta més. He vist, per exemple, el Bluefish, un editor HTML amb que havia treballat fa temps i que m'agradava força. Hi ha altres prograes dels que he sentit parlar i, potser, ara podré conèixer. He trobat a faltar, però, el LyX, el Kile o algun altre editor de TeX. Pel mateix preu podrien ser-hi.

M'ha agradat força.

dimarts, 31 d’octubre del 2006

Massa feina

No m'havia passat mai que hagués de treballar feiners i festius i, a sobre, no em tragués la feina del damunt. Aquest principi de curs està resultant ser el més dur que mai he tingut, i mira que n'hi ha hagut de tots colors.

Suposo que simplement es tracta que el nivell de feina que s'espera m'he de treure de sobre supera amb escreix la que puc fer: 30 missatges de correu, 15 missatges interns, trucades de telèfon contínues, visites que has d'atendre perquè tenen raó en demanar-la, un curs en marxa amb més de 300 inscrits (sort que només una quarantena hi treballen), reunions que s'han de fer, documents per preparar, fòrums on intervenir,... No m'ho acabo. Algú ha engegat una màquina sense saber-ne les conseqüències.

Per tant em queda molt poc temps lliure per fer el que m'agrada: investigar coses, viatjar per la xarxa, estar una mica al dia, no fer res...

El que més greu em sap és no poder continuar amb LaTeX, el tinc molt abandonat. I mira que tenia coses de l'estiu que volia continuar, però és que no trobo ni la mitja hora necessària. Avui, en un ramplell, he trobat una web d'un noi alemany amb une splantilles força potents. Les he baixat però no sé quant m'hi podré posar a revisar-les. També tinc un horari d'allò més aparent, i encara és hora que estudiï el codi.

No pot ser, acabaré malalt si la cosa continua així. I tots estem igual.

dijous, 26 d’octubre del 2006

Firefox 2.0

Avui s'ha alliberat la versió 2.0 del Firefox. He corregut a baixar-la i instal·lar-la i el primer que m'ha sorprès agradablement és el corrector ortogràfic en català. Quan un omple un formulari, com ara el que permet editar aquest blog, apareixen subratllades en vermell les paraules mal escrites o, simplement, que no són al diccionari. Clicant el botó dret apareix una sèrie de possibilitats correctes o la possibilitat d'incorporar la paraula desconeguda al diccionari.

El que jo anava buscant des de feia temps. Recordeu aquella extensió de Firefox que es va quedar obsoleta i no se m'actualitzava? Doncs ara ve de "sèrie".

Diuen que aquesta versió 2.0 aporta més novetats. Encara no les he descobert, però la primera ja m'ha encantat. Gràcies Sr. Fire, gràcies Sr. Fox.

dijous, 19 d’octubre del 2006

Inici de curs

Aquesta setmana, en concret dimarts passat, va començar el curs telemàtic d'Xtec D136 eLearning amb Moodle. Hi ha uns 300 i escaig de participants, fet que ha obligat a muntar 13 grups de 25 persones per poder-lo atendre: tot un èxit per ser Xtec i Moodle.

La preparació ha estat, i és, molt interessant. Com que jo havia fet aquest curs durant el primer quatrimestre d'enguany, faig una proposta als altres profes. Ells se la miren amb "carinyu" i la milloren moltíssim. Al final, entre tots, fem una versió ampliada i millorada que és la que presentem als estudiants. Mentre tant hi ha un continu de missatges al fòrum de profes que, potser, és el més interessant del curs, pel moment. N'estem aprenent moltíssim.

Cal dir que el grup de profes és la flor i nata del moodlerisme al nostre país, tots i totes són autèntics cracs de Moodle i només s'ha de veure qui diu la diu més bona. És un plaer treballar així.

Pel que fa als participants hi ha de tot, des d'autèntics frikis que el que voldrien és canviar l'arquitectura de la BD, fins a profes normals i corrents que volem saber què és això de Moodle, del que tothom parla. Una autèntic mosaic 'interessos i objectius.

Per altra banda no paren d'arribar-me propostes sobre Moodle. Malauradament el meu dia només té 24 hores i no puc arribar a tot arreu, així que derivo encàrrecs i em quedo amb els que puc/podré abastar i que trob interessants. Avui, però, he aconseguit companyia i crec que no solament em servirà d'ajut sinó que millorarà molt allò que pugui oferir. És una crac de l'aplicació didàctica de Moodle, per què ens hem d'enganyar.

dimarts, 17 d’octubre del 2006

Ocells

Aquest Pont del Pilar vam estar al Delta de l'Ebre per veure ocells. No me'n canso mai d'observar-los (birdwatching en diuen els anglesos), sempre en trobes algun de nou que mai has vist en la realitat, només als llibres.

És el cas de la polla blava (cast: calamón)


Al Delta hi ha diferents "miradors" elevats sobre els canyars que donen una prespectiva àmplia, però que queden lluny dels ocells. En canvi als Aiguamolls de l'Empordà els observatoris són molt més a prop de l'aviram i es poden observar amb més comoditat. Doncs bé, vam descobrir que SEO-Birdlife té l'observatori (no mirador) Swarovsky a la finca Riet Vell (allà on fan l'arròs ecològic) i des d'on es pot seguir la vida d'un aiguamoll.

Aquí hi vam descobrir la polla blava. No una sola, sino diferents parelles, ben bé quatre, amb els respectius pollets. Com que disposàvem de força temps i poca feina vam poder estar-nos-hi força estona (quasi bé no hi va ningú) i vam veure com volava, com es movia entre les canyes, com s'alimentava, com alimentava al pollet, etc. Va ser molt interessant.

Vam veure també un rascló (cast: rascón) que també surt als llibres però que no havia vist mai. Una altra emoció, menys duradora perquè no s'hi va estar massa estona, però interessant.

Els blauets no van ser un desocbriment, n'havia vist altres cops, però sempre són molt agradables de vuere: són un llampec blau sobre l'aigua. De tant en tant es paren i llavors n'aprecies tota la bellesa:

dissabte, 7 d’octubre del 2006

Quin ensurt!

Dijous els formadors del curs de Moodle vam rebre la comunicació oficial sobre el nostre nomenament i les primeres instruccions sobre com aniria el curs. Com que es tractava d'un correu en sèrie adreçat atots els formadors de tots els cursos deia, lògicament, que el curs telemàtic es faria sobre la plataforma educampus.

Quan ho vaig veure vaig somriure i ho vaig dir al Xavier, "hasta" per riure. Però altres persones, que no tenien tota la informació que jo tenia, s'ho van creure i van pensar: "Ostres! El curs de Moodle fet sobre educampus. Com s'entén?"

No és que li vulgui treure mèrits a educampus; ja sé que hi ha gent que diu que és una plataforma de lliurament de materials i que només té uns fòrums desèrtics i una missatgeria antediluviana. N'hi ha d'altres, més malpensats, que diuen que va néixer tard, malament i és mantinguda per força i a desgrat perquè no hi ha altra alternativa. No, jo no entro a discutir res d'això. Crec en la màxima del "viu i deixa viure". O, com deia l'avi, Al món hi ha d'haver de tot. I després triem, afegeixo.

Bé, la cosa s'acabà l'endemà quan vam rebre un altre missatge de rectificació sobre on correria el curs: sobre l'entorn Moodle.

Aprofito per fer una reflexió sobre dos conceptes que moltes vegades s'utilitzen com a sinònims, però que per a mi són diferents: plataforma i entorn.
  • Per a mi una plataforma és un programa que permet distribuir materials, enviar i recollir fitxers i que té una mínima via de comunicació: o bé uns comentaris o bé uns fòrums o una missatgeria. Exemples: BSCW o el mateix educampus.
  • En canvi un entorn virtual d'ensenyament i aprenentatge, i estic pensant en Moodle, que n'és el paradigma, és un món virtual on entrem i trobem tot allò necessari per ensenyar i per aprendre. És com un d'aquests móns virtuals dels video jocs on els adolescents entren i fan vida. Per a mi un entorn és una cosa semblant: hi entro, com si entrés en un centre educatiu real, i em trobo amb tot allò que hi ha a la realitat. Hi trobo els companys de feina amb qui treballo de gust i, malauradament, amb els que no m'agradaria trobar-me mai. Hi trobo els espais de gestió, de reunió, de treball i d'ensenyament i, sobretot, hi trobo els estudiants que et paren pel passadís virtual( la missatgeria) i et demanen les coses més insospitades. Entro a la meva aula (de 14 polzades, com diu la Mariona), ens hi trobem tots i, amb ganes, ens posem a treballar.
Dubto que cap saberut d'eLearning pensi com jo, però se me'n fot. Així és com ho veig i quan dic plataforma penso en una cosa i quan dic entorn penso en Moodle.

Per cert, ahir vaig fer una sessió presencial sobre Moodle a formadors i vaig tenir un "dejà vu": els profes, quan fem d'estudiants, repetim tots les tics i comportaments perversos que tant odiem i recriminem als nostres estudiants: no fer cas al profe, xerrar en veu alta, no escoltar, anar per lliure, fer manetes,...

Com ens tornem!

diumenge, 1 d’octubre del 2006

Targeta PCI-WiFi

Els avantatges de viure en una caseta unifamiliar (minifamiliar, com deia la meva tia, EPD) poden ser molts, però té un inconvenient: la connexió WiFi no arriba a tot arreu. Per exemple, al colomar, on tinc el meu cau, no hi arriba.
Tinc una ADSL de timofònica que corre per la WiFi i que hi ha dies que dóna molts problemes: he d'agafar l'adaptador USB i moure'l amb una mà mentre amb l'altra moc el ratolí o escric. La raó és que el nivell de connexio és Molt baix. Pocs dies he arribat al nivell Baix tot i que en Molt Baix la major part de vegades em puc connectar, navegar i baixar correu.

Em vaig informar i em van dir que amb una targeta PCI els problemes es reduirien perquè l'antena capta millor el senyal que no pas l'adaptador USB. A part, el fet que des de Linux (tinc l'Ubuntu instal·lat en una partició del disc dur) l'adaptador USB no és reconegut, però sí la targeta PCI. Així que,al final, me la vaig comprar i el divendres a la tarda me la vaig instal·lar sense cap problema.

Si no fos perquè en un únic moment em va reconèixer la meva xarxa, diria que la targeta no va. Però sí que deu anar, però el senyal és massa baix per a què sigui capaç de connectar-s'hi. Tot el cap de setmana he anat tirant com he pogut amb l'adaptador USB i, en les estones en què no anava, amb l'ordinador del meu fill que és més a prop del router i té millor connectivitat. Però la targeta és com si no hi fos. Un fracàs.

Demà m'arribaré a la botiga a veure què és millor, si posar un repetidor de senyal, una antena més potent o, simplement, cablejar-me la casa.

dissabte, 30 de setembre del 2006

La vida és un Sudoku

Abans deien que la vida era un tango, suposo que pel dramatisme de la cosa. Però per a mi la vida és més semblant a un sudoku. M'explico: sé on he d'arribar, conec les regles del joc i tinc unes pistes, poques en la majoria de casos. Ees tracta, doncs, d'aplicar la lògica, omplir buits i anar descobrint, a poc a poc, noves pistes a mesura que tens més números i redueixes l'incertesa.

Però el que em trenca els esquemes és quan apareixen coses sense lògica ni cap ni peus. O potser sí la tenen per a qui les ha fet, però a mi se m'escapa. M'empipa molt que es facin servir altres estratègies de joc que trenquen les regles amb què jugo (jo i la majoria de la gent). Sempre hi ha d'haver un espabilat que passi per davant de tothom, com el que se salta la cua del pa.

Això em treu de polleguera, em desespera perquè veig que jo no ho faré mai. Fantasejo en fer-ho, però a l'hora de la veritat, digueu-me cagat, no ho faig i m'he d'empassar l'emprenyament.

dimarts, 26 de setembre del 2006

50InstallParty

Ahir es va celebrar, amb l'assistència d'uns trentena de persones (familiars i amics) la 50InstallParty, és a dir la festa de la meva instal·lació als 50 (el meu 50è aniversari, vaja). Va ser una gran festa en la que em van acompanyar les persones que més m'estimo i que m'han acompanayat més o menys temps d'aquests primers 50 anys de vida.

Hi havia, a part dels de casa, des de la meva mare, germà, nebots i sogra, fins als pares dels i els amics/gues dels meus fills, passant pels amics/gues de tota la vida: l'Anna, la Trini, la Pili, en Joan Àngel i l'Anna i els amics més recents: l'Olga i el Xavier (na Catina s'excusà).
La única condició per assitir-hi era no fer regals materials, si de cas, immaterials. I la veritat és que he sortit guanyant perquè tincs fotos antigues, escrits amb sentitment, llibres preciosos, vídeos i una entrada pel Liceu per veure una òpera (em sembla que triaré La clemenza di Tito d'en Mozart).

A part del menjar i el beure, que no pot faltar en una ocasió com aquesta, hi hagué música, molt bon rotllo, i cadascú va fer el que va voler per passar-s'ho el millor possible. Els petits que de seguida trobaren joguines i entretenimen, els joves, que s'enviciaren amb els jocs o la conversa íntima, i els grans fent-la petar sobre tot allò diví i humà. Una festassa.

Feia temps que no feia una celebració com aquesta i m'han quedat ganes de fer-ne alguna altra. Espero que abans dels 60 :-)

dissabte, 23 de setembre del 2006

MoodleMoot Spain 06

Avui, darrer dia de la quarantena, aprofitant que tinc una estoneta i m'hi puc dedicar vull fer (fer-me) un resum del que han estat per a mi aquests dos dies de trobada a Tarragona.

Vaig treballar dilluns al matí per haver de demanar només un dia de festa, tot i que el meu cap és molt comprensible amb el tema Moodle i segur que m'hagués deixat dos dies; però no he volgut abusar. Així que em vaig perdre El retorno del Rey de l'Eloy Lafuente que m'hagués agradat sentir perquè li havíem donat idees (em sembla que totes descartables) per lligar amb Las dos torres de la MoodleMoot 05 a les Canàries. N'he llegit, però, alguna referència i devia estar força bé.

Després plegar vaig fer un entrepà ràpid i vaig agafar el cotxe cap a Tarragona, xiquets. Vaig arribar-hi a quarts de cinc i, després de registrar-me, em vaig ficar al taller d'en Martin Langhoff adreçat a “moodlers amb amplis coneixements tècnics”. Com que els meus són més aviat estrets, vaig entendre poc dels detalls, però molt de la idea general. Va ser un bombardeig d'idees continu on en Martin, amb un espanyol argentí perfecte, les anava deixant anar una darrera l'altra. Parlà, bàsicament, del projecte Elgg i de la seva integració amb altres entorns educatius o, millor, socials. Així com Moodle està construït al voltant del concepte “curs”, Elgg està construït al voltant de l'usuari i de les relacions socials. Un pot construir-s'hi una xarxa de relacions, espais personals i comuns i vies de comunicació de manera que es crea una comunitat virtual molt rica. Aplicacions que li veig en el meu cas? Bàsicament l'ús del portafoli i uns blogs potents (no com els de Moodle, que són molt fluixets). Ens parlà, també, d'un dels projectes on estan ficats que consisteix en un encàrrec del Departament d'Educació de la Generalitat de Nova Zelanda per tal de lligar les universitats que utilitzen Moodle de manera que, si una no pot oferir un curs per manca de profes o recursos, pugui recórrer a una altra que sí l'ofereix i intercanviar profes virtuals, cursos i estudiants. Una idea impensable a les seves antípodes perquè aquí del que es tracta és d'amagar el que un fa, envejar als altres i, sobretot, amagar i repetir la feina les vegades que calgui però, sobretot, que no ens ho vegin. País!.

Hi havia tota la plana major: en Jordi Adell (amb un gran flemó que me'l tenia tot pansit), els germans Bellver, la Puri Andrés i altra gent de la UJI; en Marc Alier de la UPC, que no se'n deixa perdre una, en Fermí Cueva, l'Àngels Mustienes, en Rafa Barrachina i el Fede Luque entre molts d'altres.

En acabar la xerrada ens dugueren a l'hotel (privilegis del Comité científic ;-) i al cap de poc ens afegirem a la visita turística que es feia per la Tarragona romana. Aquí vaig estar xerrant amb la Irene Pelegrí, en Joan Codina, en Josep MªFontana, en Juanmi Muñoz i, al final, ens pararem a fer una cerveseta i comentar temes d'educació. Una noia d'una universitat privada de Madrid que estava amb nosaltres ens explicà que s'havien passat a Moodle, suposo que per la mateixa raó que moltes empreses es passen al programari lliure: per estalviar-se el pagament de llicències. Recordo que en Martin Lanhoff va dir que una tercera part del deute de Nova Zelanda era el pagament de llicències de programari: quantes ovelles cal matar per donar de menjar en Bill Gates?

A l'hora del sopar vaig conèixer l'Aníbal de la Torre. Estava parlant amb algú del fet que no el coneixia i que m'agradaria conèixer-lo quan, de cop i volta, me'l trobo davant. El vaig reconèixer perquè abans d'anar a Tarragona havia vist un vídeo seu a la seva web explicant un “experiment” sobre la web 2.0 i, al trobar-me'l en persona, era igual que al vídeo. Ell em coneixia de referències i perquè ha fet servir alguns materials meus; vam estar xerrant una bona estona amb més gent i tot el que explicava era realment interessant. Penso que està molt més avançat que no pas nosaltres aquí. No ens hem de perdre el seu blog i el seu moodleblog.

Després del sopar, a dormir perquè un ja té una edat i estava llevat des de les 7 del matí.

L'endemà de bon matí videoconferència amb en Martin Dougiamas des de Perth, Austràlia. Des del punt de vista tècnic va estar molt bé, com si estigués a la sala del costat. La pega: parla un català tan tancat que sense l'ajut de les diapositives em va costar molt de seguir. Sembla que ara el que el preocupa és la política agressiva de patents de Blackboard que està patentant fins i tot el terme “pissarrí”. Vam coincidir amb l'Imma Vilatersana, a qui en Joan Codina coneixia de Mataró, i amb els Xtec boys, entre d'altres.

Més entenedora fou la xerrada d'en Martin Langhoff que ens tornà a il·lustrar sobre l'esdevenidor de Moodle: la interconnexió de màquines i la compartició de recursos. Ens explicà amb detall els projectes en què estan immersos Elgg i ePrints, entre d'altres. Arran de les preguntes acabà, finalment, parlant de patents i citant la frase d'en Newton Si mai he vist alguna cosa més enllà és perquè he estat damunt les espatlles de gegants. Mai no partim de zero, sempre tenim una base de coneixement social que no té autor, preu ni patent, i per poc que avancem ,sempre serà gràcies a aquest treball previ dels “gegants.”

Després d'un cafetó, on coincidirem amb l'Imma Barrientos, la Mariona i altra gent d'Xtec, vaig ensopegar-me en Jordi Perales amb qui tenia ganes de parlar. La pausa fou breu i, a continuació, vingueren els Xtec boys: la Sara Arjona presentant el mòdul d'integració dels Quaderns Virtuals a Moodle, l'Albert Pérez explicant la integració de la intraweb i Moodle i, finalment en Francesc Busquets explicant que ara les activitats JClic poden lliurar la qualificació a Moodle. Tots tres són projectes molt interessants que, tant de bo, auguressin una etapa en què el Departament d'Educació es prengués Moodle seriosament. Tanmateix, i malgrat els esforços dels tres companys, en tinc força dubtes perquè no veig un compromís real amb el programari lliure, només el trobo anecdòtic. Ja en parlaré un altre dia amb més calma.

En acabat en Vicent Campos, una persona de la qual he vist força coses, com ara els Quaderns digitals que edita des de fa tant de temps, ens explicà com n'està d'encantat amb Moodle no solament per l'edició dels articles sinó en el seu treball diari en una petita escola de València. Ho vaig trobar entranyable i em vaig adonar que és ben cert allò que he dit més amunt sobre els gegants: en Vicent n'és un d'aquests gegants que se n'ha fet un tip de pencar.

A continuació hi hagué una presentació molt ràpida de l'Àlex Letosa, un noi que vaig tenir en la primera edició del curs eLearning amb Moodle i que fa un treball magnífic amb adaptacions curriculars i atenció a la diversitat a Cardedeu. Va ser un plaer sentir-lo.

A l'hora de dinar ens ajuntàrem en una taula tot de gent d'Xtec i estiguérem dinant i fent-la petar tan tranquils. El sentit d'aquestes trobades és ben bé aquest: trobar-se amb gent i xerrar d'allò que ens interessa.

I després de dinar la MoodleXtecMoot.

L'Àngels Mustienes va agafar la idea, que originalment era d'en Jordi, i l'ha dut a terme fins a les darreres conseqüències. No solament va estar en contacte i seguint les trameses de pòsters, sinó que s'ha cuidat de l'edició i ha estat contínuament en contacte amb en Javier Legarreta de l'organització. Jo només li he donat suport moral en la majoria de casos i poca cosa més. Té una capacitat de treball fora de tota mida.

Va anar molt bé, teníem una sala on s'acomodaren els assistents i explicàrem en poques paraules el sentit de comunitat que veiem necessari a Moodle. No pot ser que no obrim el nostre treball als demés, si ho féssim ens estalviaríem feina i podríem dedicar-nos a millorar el nostre treball, en lloc de partir cada cop de zero. Els materials estan fets, dediquem-nos a pensar i buscar activitats motivadores i compartim les experiències que haguem tingut. Tant se val que siguin bones o dolentes, és igual, s'aprèn de totes.

Hi havia 18 pòsters i la majoria van ser presentats pels seus autors. Les experiències eren força diverses i enriquidores. Em va encantar especialment la d'en Jordi Barreda que sosté (i amb raó) que Moodle no és adient per a l'alfabetització digital de les persones adultes. Proposa un sistema de repositori d'objectes d'aprenentatge que es poden seqüenciar a gust del professorat.

També fou força interessant la de la Mariona, que crec que és un valor de futur molt interessant i que hauríem de cuidar i potenciar; jo ho faré en la mesura del possible.

Presentàrem la comunitat que hi ha darrera de phobos.xtec.cat/moodle i no ens cansàrem de repetir tant l'Àngels, la Irene i jo mateix, la necessitat de donar-li continuïtat a través de la compartició de materials. La Irene té una proposta molt interessant que podríem tirar endavant.

Després de les exposicions orals passàrem a la sala de pòsters on continuaren els contactes personals a quin més interessant. Vaig conèixer la Remei Camps, autora del curs d'introducció a Moodle que utilitzo sense rubor per mostrar què és i què fa Moodle; una autèntica troballa. També vaig saludar l'Àlex Letosa i estiguérem parlant força estona amb en Josep Bayo de Banyoles sobre llenguatge TeX; el vaig convidar a col·laborar en la traducció/adaptació del glossari sobre TeX.

Quan s'acabà, hi havia un petit berenar i, com que només quedava el comiat oficial, ens acomiadàrem i vam tornar cap a Barcelona amb en Josep Verd i un company seu de Mallorca. Va ser força interessant la xerrada sobre la imposició de Moodle amb què s'han trobat i el viatge se'ns feu ben curt.

Segur que em deixo per esmentar força gent amb qui he parlat, m'han saludat o, simplement m'han dit: “Escolta, que faig servir els teus materials, no et fa res, oi?”. I tant que no em fa res, al contrari, n'estic força orgullós i el que m'agrada és precisament això: que siguin útils i es facin servir. Per què els vull dins d'un calaix criant pols?

L'any que ve la MoodleMoot serà a Extremadura. A veure si m'hi arribo.

dimarts, 19 de setembre del 2006

primer apunt de la MoodleMoot

En poques paraules: un èxit. Molt interessant la trobada, no solamnet pels coneixments i retorbaments que s'hi fan, sinó també per la pluja d'idees a què un està sotmés.

Un èxit organitzatiu de la URV, gràcies Xavier, i un èxit de participació amb presentacions força interessants.

Pel que fa a la MooldeXtecMoot que des del març que s'estava gestant, molt interessant. Ha vingut força gent no solament aescoltar sinó a presentar els pòsters. Realment som un país de pencaires que no ens aturem davant de res.

Cansat però molt content.

divendres, 15 de setembre del 2006

Preparant la MoodleMoot

Ja s'acosta, ja ve, ja hi som! Dilluns i dimarts se celebra a Tarragona la MoodleMoot. I nosaltres, moodlers catalans i d'Xtec, ens trobem dimarts a la tarda a la MoodleXtecMoot.

Ja tinc ganes d'anar-hi, tot i que em queden coses per preparar. Penso que pots ser molt interessant i ja he quedat amb un parell de persones per fer-la petar. Em sembla que recollirem una pila d'idees interessants, no solament sobre Moodle, sinó ensenyament amb TIC en general.

I, sobretot, el contacte humà. Digueu-me pagès, però el fet de trobar-te cara a cara amb gent amb qui has tingut contacte virtual té una màgia especial. Normalment la trobada cara a cara supera amb escreix els contactes virtuals, tot i que són molt rics. Potser és el fet de trobar ànimes germanes el que fa que valgui la pena anar-hi.

dimarts, 5 de setembre del 2006

Tot lo bo s'acaba

S'han acabat les vacances (que no l'estiu ni la calor africana) i ja tornem a ser al peu del canó.

Com ha anat l'estiu? Molt bé. Amb una connexió mínima a Internet, just per esborrar l'spam i veure les novetats i experimentant amb un Pentium III de 800 Mhz.

Hi he estat provant diferents "sabors" de Linux i, al final, hi he deixat una Mandrake 9,2 coetània de la màquina i de la que tenia tot el programari complementari, LaTeX especialment i l'editor Kyle que m'agrada molt. Tot i això he de destacar la potència de la Catix que, malauradament, no vaig poder instal·lar al disc dur, però que en mode live-cd va de meravella.

Avui, però, volia parlar del win 98 que corria en l'altra partició del disc dur i on hi vaig instal·lar:

* MiKTeX i TeXniccenter amb tots els paquets disponibles. Dona gust treballar així.
* El Firefox 1.5 perquè l'IE 5 que va per defecte amb win98 està molt endarrerit i no em mostra la potència dels fulls d'estil CSS ni cosa semblant.
* L'Editor de pàgines web Nvu. No és una meravella, però fa el fet, que és editar pàgines HTML amb una certa comoditat, és molt lleuger i no desmunta res.
* L'editor de codi SciTe, una bèstia parda capaç d'editar qualsevol mena de fitxer de text. Tot i això al final he treballat amb el Notepad++ . L'avantatge del Notepad++ és que al picar botó dret sobre qualsevol mena de fitxer hi ha la possibilitat d'obrir-lo sense haver de buscar res.

Ara mateix tinc, doncs, una màquina funcionant en bones condicions i amb programes ben nous, no les darreríssimes versions, però déu-n'hi-do. I sota Windows 98.

Això em fa plantejar una pregunta: si els darrers programes funcionen raonablement bé amb una versió de windows que té 8 anys. Què incorpora el famós XP? Perquè ocupa molt més espai però tampoc és res extraordinari. Potser sí que facilita la connexió de nou maquinari però tampoc fa allò que hauria de fer: donar més potència a l'execució. I què aportarà el promès Vista? Ocuparà més espai al disc i poca cosa més?

Em sembla que això fa aigües. Potser sí que té raó aquell participant de les V Jornades de PL que deia que en Bill Gates deixa Microsoft perquè veu que se li acaba el negoci. I ho fa ara, amb dos anys de temps perquè l'empresa no s'enfonsi en borsa. Deia que qui millor que ell per saber on hi ha i on no hi ha negoci.

El temps ens ho aclarirà.

dijous, 20 de juliol del 2006

El poder del póker

Avui he anat per deixar el cartell de Tancat per vacances a cataLàTeX i, per curiositat, he anat a mirarl'estadística de visites. M'he endut un ensurt majúscul: diumenge passat 243 visites i aquest dimarts 297, quan la mitjana és de 25 visites al dia.

Què ha passat?

SPIP, el programari de codi lliure que dóna suport a cataLàTeX m'informa no solament del nombre de visites, sinó també de l'URL d'orígen. Així que, en lloc de les clàssiques visites des d'xtec o phobos, ara la majoria han vingut d'un lloc web a TeXas dedicat a ensenyar o a jugar al póker.

Què té a veure el póker, i els diners que mou el joc fins i tot per Internet, amb LaTeX?. No ho sé. He visitat per sobre el lloc i no he trobat res d'estrany. La única explicació que hi trobo és l'estranya coincidència entre TeXas i BibTeX, tema sobre el que tractava el darrer article. Tot i que l'article més llegit (ho dubto tant!) és el de nous entorns (un tema apassionant, per cert ;-). Potser alguna màquina estúpida ha relacionat uns caràcters amb els altres i m'ha enllaçat directament sense tenir cap criteri. No ho sé.

Ara que, m'imagino la cara dels jugadors compulsius de póker intentant entendre què collons diu aquell article que parla d'entorns o de glossaris i un codi estrany anomenat LaTeX. Es deuen preguntar si això dóna diners. I ja els ho asseguro ara: de donar no en dóna, però tampoc en fa gastar. I, a més, fa estalviar! Un producte ben català.

dimarts, 18 de juliol del 2006

MoodleZine

MoodleZine és la revista electrònica de Moodle. Pel novembre passat van treure el primer número que consistia en un PDF que es podia imprimir en un A3 de manera que sortien 4 fulls parlant de Moodle. Recordo que s'avançaven caracterítiques de Moodle 1.6 i hi havia "casos reals" de profes que estaven encantats/des amb Moodle. Senzillet però efectiu.

Pràcticament tot el curs ha estat el mateix número exposat a al portada i avui, que m'estic despedint de coses i llocs fins al setembre, m'he fixat que hi havia anunciat el nº 2 de la revista amb data de publicació d'aquest juliol. Hi he anat i, enlloc de més del mateix, m'he trobat tot un lloc web dedicat a ser la revista de Moodle: MoodleZine

Hi ha força articles interessants, entre els que he de destacar el d'en Marc Alier sobre el Wikis, el seu tema preferit i on està treballant tant i tant. Quan sigui gran m'agradaria tenir l'ímpetu i l'entusisame d'en Marc, és infatigable. També es parla de blogs, del Google Trends i Moodle (recordeu l'entrada d'aquest blog sobre el tema?) i de la Moodle Teacher Certifications, un curs que, si el superes, dóna lloc a una certificació sobre la teva expertesa en Moodle. No estaria malament tenir-la i presentar-la al currículum: pour épater les bourgeois.

Una bona manera de potenciar Moodle.

diumenge, 16 de juliol del 2006

Inici de vacances

Sembla que finalment sí, que puc començar les vacances. Ja es comencen a notar els primers símptomes, es pecialment en ekl correu electrònic. Si fins ara rebia una mitjana de 10 correus interessants al dia (més els incomptables spams) als que havia de contestar o fer alguna cosa a partir d'ells, ara el nombre ha baixat a zero.

M'he esborrat d'una llista de correu, perquè viu a yahú i no permet deixar de rebre'n durant un temps, i l'altra, es_TeX, la deixaré a nomail, una opció que permet no rebre correu durant un temps, però sense haver-te de donar de baixa.

Així que ara ja puc començar a planejar què faré amb tant de temps com em queda per davant. Només tinc ganes de fer el gandul i, si de cas, fer alguna coseta amb LaTeX. Abans de tancar cataLaTeX per vacances vull publicar un darrer article sobre glossaris amb el paquet gloss, un concepte força interessant d'en Javier Bezos que aprofita la potència de BibTeX, i després d'això, res.

Cal respirar una mica de tant en tant.

dijous, 13 de juliol del 2006

Vídeos de final de curs

Youtube sembla ser el lloc de moda. Si fins ara rebia enllaços a pàgines web, ara el que més rebo són enllaços a vídeos de Youtube.

Es tracta d'un lloc que allotja gratuïtament vídeos domèstics o descarregats i editats a partir d'una televisió. Té un potent motor de cerca que permet trobar vídeos per títol o per etiquetes. Sí, aquí també les famoses tags també funcionen: quan un usuari registrat hi carrega un vídeo té la possibilitat d'etiquetar-lo i, d'aquesta manera, serà més fàcil de classificar, més endavant.

Avui he acabat una escola d'estiu sobre Moodle, naturalment. Mentre els deixava anar quasi tot el que sé sobre Moodle m'he adonat com n'és de potent aquest programari. En concret parlava de RSS i m'he adonat, de cop i volta, de la potència de Moodle i de com actualitzat que està. Com s'hi podrà mai comparar un programa que des de la seva creació ja està tancat, tot i dir-se de "codi obert"? Una "cosa"així mai aconseguirà reunir darrera seu una comunitat com ho fa Moodle

Parlant de programari lliure. Fent clic aquí podreu veure els vídeos de les V Jornades de Programari Lliure de la UPC. En concret, la Taula rodona sobre si està linux preparat per l'usuari inexpert (o sigui, jo) amb les intervencions més destacades.

dimarts, 11 de juliol del 2006

L'amic informàtic

El que havia de ser una sessió simbiòtica amb en Xavier, on veure i treballar amb Ubuntu i LaTeX, es va convertir pels imponderables del maquinari en un relació de parasitisme. Feia temps que anàvem al darrera de fer una instalparty d'Ubuntu al meu ordinador i deixar-lo funcionant al 100% per veure si, així, em decidia a abandonar el programari privatiu. Però com algú va dir a les Jornades de PL: El problema del software lliure és el hardware.

Primer ens vam trobar que la primera compra feta a través d'Internet, una targeta gràfica premi final de curs del meu fill, havia arribat i s'havia d'instal·lar. Aquí és quan en Xavier diu: Si vols te la instal·lo jo, és molt fàcil!. Innocent! No n' era de fàcil, va caldre canviar el disc dur de lloc i reallotjar un tros de targeta així de gran on n'hi havia una mida "de visita". Però se'n sortí.

Després varem atacar la instal·lació d'Ubuntu 6.06. Comença com una live i, quan ja funciona, es veu una icona que, des del propi escritori, permet iniciar el procés de bolcat al disc dur. He de reconèixer que el particionat, allò que em fa més por per la possibilitat de perdre dades, va ser una feina molt senzilla, visual i ràpida. Res de missatges amenaçadors del tipus: Atenció! podríeu perdre tot el que fa anys que anaveu emmagatzemant, ni cosa semblant. Al final tot el procés va durar, potser, una mitja hora.

I aleshores vingué la bèstia negra: configurar la connexió a Internet a través de l'adaptador USB inalàmbric de Telefònica, el meu proveïdor. Com que jo ja havia provat diferents live cds amb distribucions de linux, la darrera la Catix 1.1 que va anar genial, i ja havia vist que cap em reconeixia l'adaptador, tenia al Xavier sobre avís i s'havia baixat algun programet per si les mosques. Però no va haver-hi manera. Vam tornar a windows per connectar-nos i va tornar a baixar més coses. Les va provar (el meu fill encara al·lucina sobre la velocitat a què descomprimia i instal·lava: tipus hacker de pel·lícula) però no va haver-hi manera: l'adaptador està pensat per a windows i no vol funcionar amb res més.

Al final era tant tard que ho vam deixar sense veure res de LaTeX. Ell continuarà mirant pels fòrums d'Ubuntu i jo vull mirar a veure si en trobo un altre adaptador baratet i que sigui compatible amb linux. Alguna de les 2 possibilitats acabarà funcionant. La maledicció d'inernet i linux continua pesant sobre mi.

dissabte, 8 de juliol del 2006

Cloenda V Jornades de Programari Lliure UPC


Dijous, després de fer la meva conferència, vaig estar rumiant sobre la possibilitat de tornar a les Jornades avui dissabte al matí perquè hi venia en Benjamí Villoslada i en Ricardo Galli, dues persones que he anat seguint força i des de fa temps, potser començant per Bulma.

En Benjamí és l'autor del blog Bitassa a lloure que llegeixo amb ganes des de fa temps per les idees que hi va reflectint. Un ferm defensor del PL però sense estridències, sinó amb calma, lògica, raó i a través de l'exemple. Com han de ser les coses. Del Ricardo Galli també havia llegit alguna coseta, especialment des que vaig descobrir Menéame i els seus successors, com pot ser docencia.es i sempre m'ha semblat una persona molt raonada.

Així que ahir em vaig dedicar a avançar la compra i aquest matí m'he arribat a l'Escola d'Enginyers a sentir-los. Primer ha fet la conferència en Benjamí. Ha seguit el fil del raonament de'n Richard Stallman sobre la importància de la llibertat usant ordinadors, també. Un raonament impecable que s'ha anat animant a base d'exemples i que s'ha acabat d'explicar en el torn de preguntes final. Idea que n'ha sortit: les empreses són les primeres interessades en deixar de pagar llicències i passar a PL.

Després hi ha hagut una Taula rodona, moderada per la periodista Mercè Molist, sobre si Linux està o no preparat pels usuaris novells. Hi havia un assitent que defensava que amb Windows hi ha programari que a Linux no exiteix i, per tant, ell seguia amb windows per la seva feina. Els altres defensaven que sí i en Benjamí ha vingut a demostrar que el que no està preparat pel usuaris novells és windows. Força interessant.

I, finalment, ha vingut la conferència de'n Galli.



Ha començat explicant d'on venia la idea de menéame. Ell, que es defineix com un lector compulsiu de blogs, l'any passat va descobrir digg al que li trobava un parell de pegues: massa lent de carregar (només cal provar-ho) i que, tot i usar PL, no n'han alliberat el codi a diferència, per exemple, d'Slashdot. Iva pensar que aviat apareixieria l'equivalent en castellà. Però el temps pasava i això no succeïa. Així que cap al novembre, i fart de fer feines que no li agraden (l'entenc perfectament) va decidir posar-se a programar. I així va sorgir el codi de menéame. Va instal·lar el programari en un servidor i tot seguit s'hi començaren a registrar usuaris, no solament els amics de bulma, sino una pila de gent. Ha explicat el sistema de votació i publicació de notícies, el karma dels usuaris, i molts detalls. Diu que hi ha trolls que fins i tot li envien correus postals! Respecte a la part econòmica la publicitat reporta uns 300$ al mes mentre que el servidor se'n menja uns 200. Cap negoci, si tenim en compte que cada dia hi dedica una mitjana de 10 hores, no solament a polir la programació i afegir-hi potencialitats, sinó simplement a llegir i seguir la vida del lloc.

La pregunta és: per què un programador es dedica a fer un programa del que no en treurà un duro, n'allibera el codi per a què els altres l'utilitzin i hi dedica tantes hores i esforços? Perquè s'ho passa bé, perquè li agrada, perquè se sent retribuït quan la gent utilitza el seu programa i li diu com de bé li va. Perquè li surt dels ..., vaja.

Un matí molt ben aprofitat.

dijous, 6 de juliol del 2006

V Jornades de Progamari Lliure UPC

Avui estava programada la meva conferència amb el tema Moodle i el constructivisme social, un títol que algú li va posar per no dir-li La comunitat Moodle, que seria més adient. Bé, no passa res, sóc un tot terreny i sóc capaç de parlar de qualsevol tema que tingui a veure amb Moodle el temps que calgui, 45 minuts en aquest cas.

He dividit la xerrada en 3 parts per fer-la més païdora:
  1. He començat explicant un cas real de com s'aprèn. I l'exemple ha estat el procés de creació i polit del fitxer config.php de Moodle On Stick. M'ha semblat que podia interessar més que no pas un altre cas als 50 enginyers i informàtics que era, bàsicament, el públic a què m'adreçava.
  2. He continuat parlant de les diferents concepcions sobre com aprenem les persones, tot prenent com a punt de partida l'exemple inicial i portant el raonament cap al constructivisme social, que és la base sobre la que està muntat Moodle.
  3. Finalment he posat com exemple de comunitat d'aprenentage que va construint-lo la comunitat Moodle, en cocnret el curs Moodle en català. He parlat de la clau de l'èxit de Moolde: la filosofia co-co: col·laborar i compartir i he posat com exemple el funcionament voluntari de la comunitat.
Quan he acabat m'han aplaudit una miqueta, no sé si per compromís, però el que realment m'ha afalagat ha estat el torn de preguntes que s'ha estès 10 minuts més del temps i que hagués pogut durar més, però s'ha tallat per manca de temps. Després de mi venia en González Barahona! Un crac. Les preguntes eren al voltant de com Moodle pot canviar el paper del profe que, crec, és la gràcia de Moodle.

La pàgina de La Farga es fa ressó de les activitats d'avui. La trobareu aquí.

Jo he arribat a les Jornades just quan acabava la presentació del famós Projecte Campus del que es va parlar, als seus inicis, a Moodle en català. Moltes veus indignades deien que es volia inventar allò que ja està inventat, però pagant un preu exagerat. Avui he reblat la meva opinió. Un company de carrera del meu germà comentava que és una injecció que li feia falta a una institució per poder seguir endavant i que es farà amb l'excusa de la renovació del seu programari, ara ja obsolet. Però que nigú més el farà servir. Jo li he dit que sí, que algú el faria sevir des del moment en què se li imposarà per decret.

Ara les dades que poden marcar el futur. Estarà en funcionament l'octubre del 2007 i una mica abans s'alliberarà el codi. Curiosa manera de crear programari de codi lliure: primer treballem en secret i després l'alliberem. Si Moodle ho hagués fet així no estaria ni a meitat de camí d'on és ara. Però que facin el que vulguin: qui paga, mana. I nosaltres no manem gens, però al final som els que ho paguem en diners i en hores perdudes.

No s'enten gens la necessitat del projecte Campus perquè la UPC ja està utilitzant Moodle i al setembre el generalitza. La URV ja hi és des de principi de curs i avui ens deia en Xavier de Pedro que la UB també l'adoptarà. A més, sabem que a la UPF també es fa servir. Així que un es pregunta: perquè aquestes universitats inverteixen en un projecte si ja estan utilitzant un altre entorn, que és gratuït? No m'ho explico.

dimecres, 5 de juliol del 2006

Els profes de FEN

Quan jo estudiava el batxillerat hi havia una assignatura, amb examen i tot, que, juntament amb el gimnàs, sempre suspenia. Era la Formasión de l'Espíritu Nasional, altrament dita FEN o "política" (Com li ha anat el curs al Joan? Bé, Ha suspès la política). Era l'adoctrinament franquista de la joventut. Perquè un ja té una edat, eh? i ha passat pel franquisme més pur i dur.

Doncs bé, amb l'adveniment de la democràcia cap a l'any 76, aquest assignatura va desaparèixer del mapa curricular. I jo sempre m'havia preguntat: "Què se'n deu haver fet del professorat de FEN?". Perquè cal dir que eren "funsionarios" exactament iguals que els profes de mates o de castellano. I feien les seves clases i preparaven els seus exàmens i suspenien a tot aquell que no s'estudiava el que tocava, és a dir, a mi.

Dubto, però, que allò que feien tingués massa trascendència. Ben pocs franquistes han quedat com a resultat d'aquelles hores perdudes. Però algun sempre queda. Algún feixista disfressat, algún llepa no tan disfressat i algún retrògrad orgullós de ser-ho.

Avui he descobert què se n'ha fet dels vells professors de FEN i ara ja sé on són.

dissabte, 1 de juliol del 2006

S'ha acabat

S'ha acabat. Torno a ser un mestre d'a peu. Enrera queden el bons moments, pocs, i els dolents, massa. A partir d'ahir a les 12 de la nit, moment que vam celebrar amb un petó i un aplaudiment, torno a ser un civil.

Un civil una mica especial, però. Es vulgui o no, porto darrera meu una experiència, un coneixement i una manera de fer que, espero, em serveixi per començar la propera etapa des d'un punt una mica més amunt del zero. També arrossego molts errors, i espero no oblidar-los per no tornar-hi a caure.

Què n'he tret de tot plegat? Fer realitat una vella idea: fer formació d'adults a distància. Crec que he demostrat que és possible fer-ho, sense massa mitjans i nul recolzament institucional. Els resultats són a la vista de qui els vulgui veure i ningú em podrà acusar d'haver-me adormit o no haver fet tot el possible, i una mica més i tot.

He comptat amb un bon equip que (incomprensiblement) sempre m'ha recolzat. I sort d'elles perquè, sense, potser molt abans hagués llençat la tovallola. Perquè sense conèixer-nos de res ens hi vam posar ara fa tres anys, hem coincidit en les quatre idees bàsiques i hem anat tirant endavant. Espero que de tot plegat en resti una bona amistat.

La contrapartida? Canvi de prioritats en allò més important, la vida famíliar, i seriosos problemes de salut. Però res que no es pugui començar a solucionar aquest estiu. Un comença a tenir una edat i s'ha de cuidar. No durarem eternament, però déu-n'hi-do el que ens queda. Cal estar en les millors condicions per disfrutar-ho al màxim.

dimecres, 28 de juny del 2006

El cas "gloss" i Moodle 1.6

Per fi m'he decidit a entrar en l'apassionant món de la bibliografia a LaTeX, en concret en el programa BibTeX que permet, a partir d'un fitxer de dades bibliogràfiques (en format de text) anar "tibant" referències i fer-les aparèixer al final d'un document sota el títol de Bibliografia o Referències.

Vaig baixar-me un programet que permet editar còmodament els fitxers de bibliografia i vaig fer un parell de proves amb diferetns estils bibliogràfics (per nom d'autor, per número, etc). Tot plegat molt satisfactori.

A més, he plantejat un dubte a la llista es_TeX sobre quin tipus d'estil és el més adient per tenir web-bibliografies perquè el que més uso són URL més que no pas llibres o articles. Una persona ja ha contestat, tot i que no m'acaba de fer el pes la solució que dóna.

Seguint llegint més coses em vaig ensopegar amb el paquet gloss de'n Javier Bezos et al. que tot utilitzant la potència i filosofia de BibTeX permet fer glossaris, és a dir, definicions de termes en un document a partir d'una base de dades bibliogràfica en format especial per glossaris.

Vaig instal·lar-me el paquet a MiKTeX i vaig baixar la documentació i els exemples. Vaig començar processant un fitxer d'exemple però, oh desil·lusió, no va funcionar. Ho vaig provar amb un altre fitxer bib, un altre exemple, etc, però mai no funcionava. I aquí, deseperat em vaig posar a llegir la documentació. Algú més ordenat que jo diria: haver començat per aquí! Pe`ro jo sempre començo pel final i, si cal, torno a l principi. Així que vaig estar lleguint la documentació i no trobava l'esquerda, tot semblava estar bé però no funcionava.

Fins que, rumiant rumiant, i a la vista de les explicacions que donaven els autors sobre el procés seguit a Linux, vaig provar de fer el mateix però des de la línia de comandaments de DOS. No us recordeu, oi? Són aquelles finestretes negres que es poden cridar des d'Inicia -> Programes -> Accessoris -> Línia de comandaments on s'han d'escriure directament les ordres que donem al sistema. Els linuxaires ho tenen per la mà, però els que usem windows ho tenim molt rovellat.

Vaig fer el que deia la documentació i passant de MiKTeX: un cop latex, un cop bibtex i un parells més de cops pdflatex per acabar d'arrodonir les referències creuades. I bingo! Allò funcionava: vaig obtenir un bonic PDF amb el corresponent glossari al final. Donaré més detalls en un proper post a cataLaTeX.

Les bibliografies gestionades amb BibTeX dónen moltes possibilitats i molt de joc. Aquest estiu miraré a veure si m'hi entretinc.

I continuant amb el tema de la tossuderia, que sempre dóna bons resultats, vull explicar el final de la pel·lícula de Moodle 1.6 a phobos. Vaig plantejar el dubte a moodle.org en català i de seguida va sortir l'aclariment, que ja em temia: el PHP de phobos no dóna suport a Moodle 1.6.
Vaig tornar a pujar Moodle 1.6 abans de fer cap altre canvi, però vam seguir en les mateixes. Així que vaig esborrar-ho tot (Moodle i la BD) i vaig pujar la darrera estable de la 1.5.4+

Vaig fer córrer l'escript de configuració i va funcionar a la primera. Temps total 30 minuts. Si m'haguessin de pagar les hores que vaig dedicar a provar d'arrencar la 1.6 em podria comprar un portàtil. Després hi vaig pujar el backup d'un curs, el vaig restaurar i tot OK. I és que Moolde funciona. El que no funciona ja ho sabem, oi?

dissabte, 24 de juny del 2006

Moodle 1.6

Quan vaig llegir que havia sortit la versió estable de Moodle 1.6 ja vaig tenir ganes de baixar-me-la i provar-la. Així que, aprofitanmt l'avinentesa que he de deixar llest un lloc web amb Moodle, em vaig descarregar el fitxer. Dijous el vaig descomprimir, vaig esborrar la BD de dades velles i vaig deixar llest l'espai web al servidor phobos preparat per allotjar aquest nou Moodle. Aprofitant que tenia temps lliure de màquina vaig fer un FTP i vaig deixar pujant els escripts de Moodle al servidor. Li vaig demanar al Santi que, de tant en tant, li donés un cop d'ull i, quan vaig tornar, em va dir que només un fitxer s'havia resistit a pujar de forma automàtica i que l'havia pujat manualment. Perfecte, ho vaig deixar descansar.

Avui, dia de Sant Joan (gràcies per les felicitacions, en vida vostra) he pensat que tothom seria a la platja o dormint la ressaca de la verbena i que seria un bon moment per arrencar l'escript de configuració. No ha estat una bona pensada perquè phobos ha fet el que sol: el burro.

He estat quasi dues hores per fer córrer l'escript d'instal·lació, quan en condicions normals es triga encara no vint minuts. Es penjava, deixava de donar senyal i havia de refrescar constantment l'adreça i cridar la pàgina. Al final he aconseguit que anessin apareixent les pantalles amb els OK de les creacions de les taules i, amb molta paciència, m'ha aparegut la pàgina per crear el perfil de l'admin. Quan ho he tingut tot (o així m'ha semblat) he cridat la pàgina del lloc i, després, de trigar una eternitat apareix sense el full d'estils. És clar, en aquestes condicons no sé si és que hi manca algun escript per pujar, o potser es va trencar, o és alguna cosa més seriosa de la configuració. Sembla que tinc connexió amb la BD, però no aconsegueixo veure bé la pàgina. Davant d'aquesta situació he decidit esperar-me a dilluns per continuar perquè ara tot el que faci potser acaba espatllant el que s'hagi pogut crear bé.

Ara bé la meva reflexió: és vergonyós. És impresentable que un servidor dedicat a la promoció de la innovació educativa funcioni d'aquesta manera tan deficient. Algún responsable hauria de donar la cara i prendre una d'aquestes dues decisions:
  • Reconèixer el seu fracàs com a gestor i tancar phobos. Això obligaria al professorat amb ganes de provar pàgines web interactives a anar-se'n a servidors comercials que donen un molt bon servei, però pagant. I, això sí, tancar la boca i deixar-se de grans paraules en els mitjans de comunicació. Que digui simplement: els nostres interessos no van per aquí.
  • Donar un impuls a les pàgines web interactives consistent en dotar de màquines que responguin a les seves neessitats al professorat i als centres interessats. Si algú adduís manca de pressupost se li hauria de dir que ara tenim l'Estatut aprovat i competències plenes en educació. Una altra cosa és que s'assumeixin o no. Potser en lloc de dedicar partides milionàries a publicitat es podrien dedicar al servei del ciutadà, que és qui paga.
Ja n'hi ha prou de fer el ploricó. Senyores i senyors: som al 2006, estem immersos en la web 2.0 (no deuen saber ni què és) i la innovació educativa no passa per fer una animació en Flash (tot i que són molt útils en determinats moments) o un pouerpoin amb musiqueta i coloraines.

La innovació en TIC passa per tenir portals interactius on els nostres estudiants (que ens porten 3 pobles d'avançada) puguin dialogar entre ells, amb el professorat i, si convé, amb els pares, en un nivell d'igualtat.

La innovació en TIC passa per tenir eines col·laboratives perquè el professorat deixi de treballar en soledat i repeteixi mil vegades la mateixa feina: la creació dels mateixos materials. Si som capaços d'utilitzar les eines de treball col·laboratiu podem compartir el nostre treball, estalviar temps i esforços i dedicar-los a millorar el nostre treball quotidià. Els estudiants en sortirien beneficiats.

I a phobos tot això sóna a broma macabra.

divendres, 23 de juny del 2006

Final d'etapa

S'acosta un final d'etapa i espero que en la propera les coses siguin més tranquil·les. No es tracta que aquesta que ara es tanca no hagi estat interessant. Tot el contrari, ha estat una fase de la meva vida en què amb molta feina i dedicació he aconseguit allò que ja volia l'any 2000: ensenyar a través de l'ordinador, és a dir, fer ensenyament a distància.

L'altre dia remenant papers vells em va sortir el projecte de l'any 2000 on plantejava una manera de fer-ho. I ara, vist a la distància, encara el trobo força interessant i gens desencertat. Plantejava una organització distribuïda, en xarxa, on els ensenyants podien estar en qualsevol nus de la xarxa i atenien els estudiants fossin on fossin.

El que mancava en aquell projecte era la concreció tecnològica. Pressuposava que hi havia d'haver mitjans tecnològics que permetrien la comunicació, però sense entrar en detalls. La raó és ben senzilla: en aquell moment jo desconeixia totalment els entorns virtuals. De fet només n'havia vist un, i molt per sobre. Era WebCT que en aquells moments oferia un espai gratuït de demo per a crear-hi un curs.

Ara que conec Moodle (per cert anem per la 1.6 i en tinc un per configurar) ho veig tot molt més clar i amb una altra prespectiva. Puc concretar molt més com fer una determinada acció d'eLearning perquè tinc les eines a l'abast.

Crec que l'etapa que ara començarà serà tan rica o més que la que es tanca. I del que estic totalment segur és que sense l'anterior aquesta nova no seria possible. Seguiré treballant amb Moodle, no sé per quant temps i potser més endavant amb una altra plataforma, però el que he après fins ara no m'ho treurà ni m'ho qüestionarà ningú.

Enrera quedarà molta gent, uns coneguts més a fons que altres. Però el que crec que he aconseguit és un coneixment més profund de les persones i, sobretot, de mi mateix. Hi ha hagut moltes situacions que m'han posat al límit, en punts on mai hagués pensat que em trobaria. I me n'he sortit prou bé. Segur que m'he creat oponents (em nego a anomenar-los enemics) i he fet amics. Dels primers passo i als segons em comprometo a cuidar-los. No hi ha res comparable a l'amistat.

dimecres, 21 de juny del 2006

Lleialtat

Lleial: Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció.

A qui se li deu lleialtat? On és escrit? Què ens obliga a ser lleials? A qui devem lleialtat, a qui ens la demana, a qui la mereix o a ningú? És ètic mirar primer per un mateix (sobreviure, recordeu?) i, després, mantenir la lleialtat?

Si el que ens mou són les recompenses, què hi guanyem en ser lleials? No ens surt més a compte mirar per nosaltres mateixos i deixar de banda la lleialtat "deguda" als altres? Qui diu a qui se li deu lleialtat? La lleialtat és un "valor" que no té ja massa valor? O bé, no tenim dret a exigir lleialtat als altres?

Massa preguntes al voltant d'una simple qüestió: potser no tenim dret a reclamar lleialtat de ningú que no sigui amic. De la resta podem esperar servitud (servilisme fins i tot) i poca cosa més.

Quina merda! Recordeu la meva frase?: Com més conec la gent, més m'agrada l'ordinador. O com deia l'altre: hi havia molta gent, però poques persones.

dilluns, 19 de juny del 2006

Meme

L'altre dia llegia en la bitàcola de l'Aníbal de la Torre que li havia arribat un meme sobre el que considera esencial per a la integració de les TIC a l'aula. Ell dóna aquesta resposta: ordinadors amb Internet. Sembla allò que en castellà diuen una perogrullada, però no. És la base. Si no hi ha ordinadors, la resta està de més. Perquè, quan ens hem pogut plantejar aquesta pregunta? Quan hi ha hagut ordinadors a l'aula, no abans.

Doncs bé, avui m'ha arribat a mi aquest meme. M'ha recordat allò de les 10 cartes amb la moneda i "no rompas la cadena, porque Fulanita la rompió y terminó enun importante cargo en la administración pública". Pobre Fulanita!

La pregunta és la mateixa. I la meva resposta no és massa diferent de la de l'Aníbal. Però jo hi afegiria alguna cosa més.

Diria que, a més d'ordinadors, caldria que el/la profe tingui amplitud de mires i capacitat de reflexió. No coneixments informàtics en TIC ni en res, no. Només que sàpiga aixecar la vista del melic, que sigui capaç de donar un cop d'ull al seu voltant, en especial als seus estudiants, i que es plantegi la pregunta: Si la societat és diferent a la de la meva infantesa, per què ensenyo de la mateixa manera amb que em van ensenyar a mi?

Passo el meme a qui vulgui continuar. És tard, estic encostipat (a l'estiu només em pot passar a mi) i estic molt cansat.

diumenge, 18 de juny del 2006

Experiments amb Linux

Els ordinadors són màquines imprevisibles i sorprenents. Divendres em vaig baixar l'Edubuntu per mirar-me'l. Havia llegit que, a part de poder-se instal·lar al disc, es podia provar com a cd-live. Així que em vaig engrescar, me'l vaig baixar i vaig gravar-lo en un cd. Tot content provo el Cd en una màquina i, oh desil·lusió!, mostrava un missatge d'error que impedia continuar. Ho vaig provar en una altra màquina i el mateix error: no va haver-hi manera.

Però, en lloc de llençar el cd pensant que estava mal gravat, me'l vaig guardar i avui l'he provat en una tercera màquina: ha funcionat a la primera. Ha trigat el que sol ser normal de carregar un live-cd, però ha anat com una seda. El problema segueix estant en la connexió wifi que no detecta. Em troba la placa de xarxa, però l'adaptador USB no. I és el que em preocupa: no vull instal·lar-me linux al meu ordinador si no puc connectar-me a Internet. I és que si no et connectes no ets ningú. Ni pots navegar ni actualitzar programari. Quin sentit té?

I ara la mala notícia: dissabte em vaig comprar la revista Todo Linux que venia amb un cd de Mandriva One, un live cd des d'on es pot instal·lar Mandriva al disc dur. Havia pensat que, després dels desenganys amb Ubuntu, Mandriva seria més estable i m'estalviaria feina.

Però, oh sorpresa, vaig provar el cd en dues màquines i se'm quedava penjat en les dues. No sé si és problema de disc o d'alguna cosa en la configuració dels pcs. Encara em queda la possibilitat de provar-ho en una tercera màquina abans d'arraconar-lo.

dissabte, 17 de juny del 2006

eXe

El passat 28 de maig vaig fer un post sobre l'Scorm. Explicava (pels mandrosos que no volen seguir l'enllaç) que m'havia descarregat una eina d'autor, un programet anomenat eXe eLearning XHTML editor, que permet des de crear pàgines web força atractives sense saber res d'HTML fins a desar-les en format Scorm. Vaig fer una prova i vaig crear aquesta col·lecció de pàgines web i aquest Scorm.

Em queixava que no m'havia funcionat en cap dels Moodles que tinc corrent "pels puestus" i encoratjava als lectors (crec que són 2 ;-) ) d'aquest blog a provar-lo. I en Carles, un dels 2 lectors, va instal·lar-se'l al seu Moodle 1.6 i li va funcionar!

Per tant no he descartat l'eXe, sinó que hi he continuat treballant. Però ara en la traducció catalana. Vaig estar tafanejant el lloc web del projecte i vaig acostar-me fins la pàgina de traducció. Et duu a un programa de traducció de projectes que funciona sota un servidor Pootle i permet, un cop identificat, participar en els projectes de traducció.

M'hi vaig registrar, però com que no trobava el projecte de traducció catalana d'eXe em vaig adreçar per correu a l'equip d'eXe (que, com les pomes que he comprat avui, són de Nova Zelanda) i els vaig exposar el cas. Em van contestar tot seguint obrint un projecte de traducció catalana d'eXe que podeu veure fent clic aquí.

Si algú té poca feina i s'hi vol apuntar no té més que registrar-se a la web i entrar. Hi ha feina per tothom, avui tinc 8 de 611 cadenes traduïdes.

dijous, 15 de juny del 2006

Mascletà

Aquesta tarda he vist unes adolescents que, jugant jugant, cremaven uns apunts. He suposat que avui devia ser el darrer dia de classe, que havien aprovat aquella assignatura i ara, tot rient, se'n volien desempallegar per sempre més.

El gest m'ha semblat, si més no, curiós. Mai se m'hagués acudit de cremar un llibre o uns apunts, a mi. Però he pensat que darrera aquella broma de col·legials hi havia alguna cosa més seriosa. Hi havia una fallada terible, probablement per part del professorat.

On era l'error? L'assignatura més plom, l'àrea més complexa, complicada i difícil, deixa de ser-ho si el professorat que la imparteix te la fa agradable. No es tracta de fer-ho fàcil ni de fer-se el gaciós amb els estudiants. No. Es tracta de fer-te veure les coses d'aquella manera especial, que entusiasma i et fa entendre-ho i seguir.

Probablement, si el professor o professora d'aquelles noies els hagués fet amena l'assignatura de la qual cremaven els apunts, aquest fet no s'hagués produit. I ara, en un calaix, hi hauria uns bons apunts que un dia o altre aquella persona consultaria amb enyorança i respecte. Encara li serien útils. Però no és el cas. Llàstima (pel profe, la canalla s'ho passaven d'allò més bé.)

dimarts, 13 de juny del 2006

Ja soc persona, neng

Sí, avui he aconseguit instal·lar un Ubuntu, Linux per a éssers humans, i que funcioni. Ha estat en un vell ordinador sense tocar l'altre sistema operatiu, cosa que fa que quan l'arrenques et demani amb quin SO vols treballar. El grub és, m'hi he d'entretenir una mica més.

On m'hauré d'entretenir bastant serà en la configuració de les dades per què es connecti a Internet i, el que seria ideal, entrés a la xarxa. Li he posat una IP i les dades d'una altra màquina que normalment entra, però no s'ha connectat a Internet ni, encara menys, a la xarxa. Suposo que falla alguna coseta, tot i que reconeix la targeta de xarxa i té la IP correcta com a identificador.

No és que acabi treballant amb normalitat amb aquesta màquina, la idea original era que fés de conillet d'Índies per si m'animo a instal·lar-me'l a casa. No vull perdre el bon funcionament a què he arribat amb els programes sota windows, però em faria gràcia conèixer-ne de nous sota Linux. En conret, veure com treballa LaTeX sota Linux, el seu hàbitat natural. M'han dit que cap problema i que els PDF es poden veure perfectament, així que quan ho tingui més segur ho provaré.

El que més por em fa és que no em pugui connectar a Internet sota Linux. Tinc una wifi de telefònica amb adaptadors USB i un dia vaig provar un live-cd amb linux i no els reconeixia, suposo que perquè no tenia els drivers. Però m'estranya que no siguin més habituals, amb la gent que hi ha que fa servir linux i té aquesta connexió.

diumenge, 11 de juny del 2006

Jornada Espiral 2006

A l'espera d'una valoració una mica més elaborada i detallada vet aquí les primeres impressions sobre la Jornada Espiral 2006 d'ahir.
  1. molt interessant, tant per les ponències presentades, amb projectes innovadors i prometedors que demostren que el professorat d'aquest país té moltes ganes de treballar i de tirar endavant (a diferència dels amos de les vaques) com pels assistents/tes.
  2. cal destacar que molts dels asssitents aguantaren com lleons fins al final de la jornada, moment en què es produí un debat curt, però força interessant, sobre el futur de les TIC a l'educació.
  3. també dir que en aquestes jornades a vegades val més els contactes humans que s'hi estableixen que les ponències en sí. Les ponències ens les llegim després amb calma i podem visitar els enllaços i els llocs originals. Com que no estem massa acostumats a parlar en públic (tot i que ens fem farts de fer classes), la nostra oratòria no és prou captivadora i, a vegades, perdem el fil de les explicacions. Però el contacte de tu a tu amb persones que la resta de l'any només llegeixes, o en sents a parlar, és força interessant.
  4. en l'aspecte relacional vull destacar el gran nombre de persones que se m'ha acostat donant-me les gràcies pel treball a moodle.org o en l'elaboració dels materials. Realment això és l'únic que compensa les horetes que un hi dedica.
  5. si el primer any que hi vaig assitir, el 2004, vaig tenir 5 minuts per parlar de Moodle i l'any passat el quart d'hora de rigor, enguany ni calia presentar Moodle: tothom el coneix i molta gent hi treballa. De fet, 5 de 14 ponències tractaven directament de treball amb Moodle, mentre que d'altres el citaven.
  6. a destacar la ponència de la Mariona: impressionant. Curta, sintètica, ben presentada, amena, aclaridora i real, sense motos a vendre. Va ser molt aplaudida i s'ho mereixia.
  7. coses que m'hagués agradat de fer: sentir la Bea parlar més sobre la seva experiència amb blogs. Parlar amb calma amb en Josep Maria Fontana que s'hi va estar tot lo sant dia. Comentar amb molts dels participants el treball amb Moodle. I fer una pila de contactes més. Tanmateix sempre ens queda el correu electrònic.
  8. NB: pensar en la Wikimarató. Molt bona idea dedicar esforços a potenciar aquesta eina.
Però el temps passa i el dia s'escolà amb una rapidesa sorprenent. I és que un dissabte tampoc dóna per més.

diumenge, 4 de juny del 2006

Google Notebook

Google no para d'innovar. Dins del món empresarial representa un trencament amb l'estretor de mires dels empresaris tipus Sr. Esteve o botiguer que no hi veu més enllà de la porta de la botiga. Deu fer els duros a cabassos perquè és una de les empreses més ben situades a la borsa americana gràcies a la publicitat subtil i específica que insereix en els resultats de les cerques o al seu correu web gmail.

Però avui vull parlar d'un servei que he descobert de la mà d'en Xavier i que em penso que pot donar molt de sí. Es tracta del Notebook, un Bloc de notes que és a Internet i que es pot consultar a partir de les dades del compte de correu. Treballant amb Firefox (a qui dóna suport Google) un es pot descarregar una extensió que fa aparèixer una noteta a la part inferior dreta del navegador i, amb un sol clic, podem entrar-hi.

Tenir un bloc de notes a la web ens permet escriure-hi notes des de qualsevol màquina i llegir-les des de qualsevol altra. Per exemple, podem estar a la feina i fer-hi una anotació que, en acabat, recuperem des de casa. A més, al seleccionar una part d'una pàgina web (text + imatges + enllaços) fent clic amb el botó dret del ratolí podem copiar-ho directament al bloc; és l'opció Note this (Google Notebook).

Hi podem fer seccions que agrupin les notes per categories i, el que és més trencador, podem tenir en un mateix compte diferents Blocs de notes i uns poden ser privats, només el titular del compte hi té accés, però altres poden ser públics, com ara aquest que he fet per cataLaTeX

Amb el Google Calendar la cosa funciona d'una manera similar. Podem tenir diferents calendaris i publicar-los o no. I s'entén. Però un Bloc de notes no se m'havia acudit, tot i que ara trobo la idea ben interessant.

Google no ens tanca a casa, al contrari, ens ofereix eines per publicar i compartir la nostra informació. Un exemple més del que pot arribar a ser la web en el futur: una xarxa absolutament descentralitzada on els protagonistes som tots i cadascun de nosaltres que hi entrem i afegim informació. És la web 2.0.