dijous, 30 de març del 2006

Miracles

Avui, miraculosament o estranyament, he vist que el vell i estimat Spellbound torna a funcionar. I no soc pas conscient que m'hagi demanat per actualitzar-se. Si recordeu, a cada nova actualització del Firefox em deixa de funcionar l'Spellbound perquè diu que a la nova versió no corre, i jo, com a bon desmemoriat que soc actualitzo el navegador així que veig novetats sense recordar-me del meu estimat corrector.

Perquè sense Spellbound sóc una ànima en pena, un desastre tipogràfic que només comet errors i faltes, no tant d'ortografia (que alguna cau) com de tipografia, perquè el cap em va més lleuger que els dits.

Però avui, tot copiant una adreça des del menú contextual del botó dret del ratolí, he tornat a veure la icona de l'Spellbound, l'he provada i funcionava: estic salvat!
Gràcies
desconegut amic programador de l'Spellbound. Que Santa Llúcia (o digues-li energia) ert conservi les ganes d'actualitzar!

dissabte, 25 de març del 2006

Qui havia de guanyar?

Qui si no? Els de sempre: els amos de les vaques.

Ara, que s'han adonat que no podran impedir del tot el pas de les locomotores i faran petites concessions. Tot i això res els pertorba i seguiran endavant amb la seva altaneria i trepitjant el que calgui i a qui calgui. I el pitjor és que hi haurem de seguir tractant. Fa basarda només pensar-hi.

Amb lo tranquil que estaria jo davant els comandaments de la meva màquina fent-la anar com vulgui, ara més de pressa, ara més a poc a poc. Ara li poso una peça, ara n'hi trec una altra. Però ens hi hem de conformar i, com deia el mestre Perich, pensar-los-hi tot a la cara.

Aquesta ha estat, una setmana més, parca amb novetats tecnològiques. Tret d'una conversa intel·lectualment excitant amb en Xavier on tractàrem de diferents temes, entre ells la paradoxa programari lliure/empreses encarregades de fer-lo. Tema que, més endavant vàrem reblar amb en Santi. Dieun que l'home és l'únic animal capaç d'ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Doncs jo en sé d'uns que no 2, 7 o 8 vegades ensopeguen amb la mateixa i no n'aprenen. Del que hom dedueix que hi ha quelcom més al darrera de tants errors. Quelcom d'inconfessable i que put.

Per altra banda, i en cosa de minuts, vam provar el Moodle-on-a-stick i ens hi connectarem des d'un altre ordinador de la xarxa: un èxit; només calgué donar els permisos al php i en un moment hi entràrem. Increïble la potència de l'invent.

I parlant d'invent: potentíssima la Base de dades d'en Josep. Hi ha estat treballant moltes hores (que mai ningú li agrairà) però el resultat ha valgut la pena. Com sempre haguerem de posar-la a prova en condicions de treball normals, amb el circ en funcionament, però no va fallar en res (si algú va fallar vam ser els humans). I ens ha estalviat, i estalviarà, una feinada enorme.

És increïble com una aplicació com aquestes fetes, feta per un docent, sigui capaç de funcionar al nivell en què ho fa, i d'altres creades per institucions saberudes, empreses i professionals s'arrosseguin en la més trista misèria i acabin morint d'inanició. Això sí, mentre s'ha anat desenvolupant una colla d'aprofitats s'ha embutxacat una bona picossada.

dimarts, 21 de març del 2006

La locomotora i les vaques

Diuen que quan començaren a córrer les primeres locomotores a la vertiginosa velocitat de 20 Km/h hi havia gent que volia prohibir el seu pas perquè dèien que tallava la llet a les vaques que pasturaven prop les vies.

De sempre hi ha hagut gent a la qual els canvis, la innovació, els ha fet molta por. Por de perdre estatus, de perdre la posició que ocupen en el seu univers perquè no es veuen amb cor d'afrontar el que el món canviant (perquè aquest no el detura ningú) els posa davant dels ulls.

El problema rau quan aquesta gent poruga té poder. Poder de decidir i de retardar (mai d'aturar) els canvis. Però tenen por del que el futur els depara perquè saben (en el fons del seu cor) que, tot i tenir poder, són mediocres i han arribat on són per mitjans absolutament aliens a l'eficàcia. Diguem-li inèrcia, diguem-li simpatia per part d'un altre mediocre, diguem-li com vulguem.

Bé, demà sabré qui guanya la partida: la locomotora imparable o els amos de les vaques.

dissabte, 18 de març del 2006

Moodle i les preguntes d'assaig

Fa un cert temps, quan intentava transformar un exercici fet en paper en altres més coherents amb el medi web, una profa em va dir "Veus?, Moodle no és perfecte, no té preguntes tipus assaig de resposta mitjana als qüestionaris". I això va ser una espineta que se'm va quedar clavada al meu tendre cor de moodler.

Hi vaig seguir donant voltes, sense perdre la son, no exagerem, però seguia buscant. El dilema era: volem plantejar vàries preguntes de resposta de longitud mitjana sense amoïnar massa l'estudiant.

Una tasca en línia serveix per plantejar 1 sola pregunta, potser una mica llarga. Però no podem plantejar 5 tasques en línia en una setmanan perquè avorreix al més pintat.

Per altra banda tenim que als qüestionaris hi ha preguntes de resposta curta. Però és massa curta per el que jo vull, una parell de paraules és poc.

Per on tirar? Preparant una Lliçó de mostra pel curs eLearning amb Moodle vaig trobar que s'hi poden plantejar preguntes de tipus "Assaig" que és el que jo buscavo. Semblava que ho tenia solucionat. Però no, perquè una lliçó té una missió especial: donar informació i comprovar al moment si se segueix o no. Per tant, tot i que planteja preguntes, la idea és que es responguin al moment o bé, les d'assaig es comentin de forma individual per correu electrònic. Però l'estudiant no té una lloc web on anar a buscar la retroalimentació del profe, només la té al correu.

Quina desinflada. Divendres a la tarda vaig estar emprenyant en Santi per veure què podíem fer. Vam veure que el codi php tampoc seria tan difícil de canviar, però no era el cas: el mòdul Lliçó fa bé allò pel que ha estat pensat i voler-li fer fer una altra cosa és una mica "antinatural".

Semblava que la cosa no tenia solució, si més no a curt termini, quan aquesta tarda, tot vagarejant per un lloc Moodle americà he trobat a que no sabeu què. Bingo: preguntes de qüestionari tipus assaig.

M'he baixat el paquetet, l'he descomprimit i m'he començat a mirar la documentació. Dóna una mica de feina, però no sembla complicat. Dilluns miraré d'instal·lar-lo al server.

divendres, 10 de març del 2006

Moodle-on-a-stick

Ja fa dies en Xavier Belanche em parlà d'un gadget que estaven experimentant amb en Jordi Vivancos consistent en posar un Moodle en un llapis USB.
Ara fa una setmana en tornarem a parlar i em mostrà la pàgina d'un lloc web d'on et pots descarregar gratuïtament un "server pack", és a dir el conjunt Apache, php, mysql i phpmyadmin. Amb aquest programari pots convertir qualsevol ordinador en un servidor de pàgines web dinàmiques. Però al tractar-se d'una instal·lació molt compacta es pot fer un en llapis de memòria de 256, tot i que millor en un 512.
A mitja setmana en Xavier m'envià una altra adreça, la de WOS, un altre lloc que ofereixen el mateix tipus de server i, com que tenia un llapis de 512 buit que vaig comprar fa poc, em vaig instal·lar WOS.

El procés d'instal·lació és ràpid i senzill: comença per descomprimir la descàrrega i, a continuació, ve la instal·lació pròpiament dita al llapis. Un cop acabada es va al directori arrel i s'arrenca l'aplicació start que posa en marxa el servidor Apache i el php. Cap problema: tot funcionà a la primera.

El segon pas va consistir en baixar Moodle. Vaig triar la versió 1.6 en desenvelupament per veure què porta de nou. Igual que abans el primer pas és descomprimir el zip de descàrrega i, en acabat, passar-lo a la carpeta www del llapis (equivalent a fer un FTP al servidor, però molt més ràpid). I a fer córrer l'escript d'instal·lació.
Vaig tenir dubtes en el que fa al nom i ubicació del directori arrel i les carpetes de dades , però vaig acceptar el que em proposava i va tirar endavant. On em vaig encallar una mica, i m'hagué d'aconsellar en Santi, va ser amb les dades de connexió amb la BD. Però un cop fetes un parell de proves tot va tirar endavant i, finalment vaig configurar el lloc i les dades d'administrador.

Resultat: Moolde corrent en un llapis que pots truere i portar a qualsevol ordinador que tingui una boca USB. Genial.

Vaig tenir un problema, però perquè en canviar-lo de màquina, com que ho havia trebalalt sota el nom d'unitat H va resultar que aquesta unitat no exisita en l'altra màquina, de fet en cap altra màquina que vaig provar. Després de donar-li voltes avui he canviat el fitxer de configuració de Moolde config.php, he esborrat la lletra, ho he tornat a provar i ja funciona perfectament.

Ho he explicat tot a moodle en català perquè penso que pot ser força interessant.

Com deia aquell: Hay que ver lo que hacemos los mecánicos!

dimecres, 8 de març del 2006

Noces de plata

El dia 9 de març de 1981, poc després dels famós 23F, la aleshores acabada de restaurar Gencat em va fer un contractre com a interí per anar a una escola d'adults per fer-hi de mestre. Ha plogut bastant en aquests 25 anys, tota una vida laboral, però avui dia encara estic en una escola d'adults i m'agradaria acabar, d'aqui a deu o onze anys, també en una escola d'aults.

M'agrada l'ensenyament d'adults. Mai no he fet altra cosa i és perquè sempre ha representat un repte. Ja sabeu els que em llegiu que m'agraden els reptes i aquesta feina ho és. Sempre m'ha semblat fàcil ensenyar a qui no té altra feina que aprendre, és a dir, a la canalla. Però ensenyar, o facilitar que aprengui, una persona adulta que té altres feines (a casa amb la familia, a la feina, en la societat) , això sí que te mèrit. I per això m'agrada.

Res a veure la primera feina amb la que faig ara. Vaig començar alfabetitzant població d'ètnia gitana al desparegut barri de La Perona, actualment Ronda de Sant Martí, al costat de la futura estació de l'AVE a la Sagrera. Allà ja vaig començar a sentir el cuquet de la innovació i juntament amb l'Àngel Marzo vam crear uns materials d'alfabetització propis.

Després, i a mesura que el barri desapareixia, vàrem canviar l'oferta formativa i ens obrirem a la població del barri de La Verneda i, més endavant, Poble Nou. Aquí va començar l'aventura tecnològica amb l'adquisició dels primers Spectrum i les classes de Basic. Després continuarem amb l'ús de l'aula d'ordinadors, pionera a l'època, del CP. Els Horts i començà el treball en equip amb Trini Rovira, que encara mantenim dins del possible.

Més endavant canviarem al barri del Besòs i engegàrem el projecte Martinet de Nit que encara ara continua. Amb el canvi de temps vingueren noves tecnologies i cap al 1988 ens donaren compte a Xtec, dels primers que es lliuraven a adults. I allò fou EL canvi: l'entrada a la xarxa, un nou món per descobrir que, encara ara, no m'acabo.

Al 2000 vaig aprovar les opos de secundària i darrera del projecte de secundària a distància vaig deixar l'escola. Però com que una cosa són els desitjos i una altra les realitats el projecte no tirà endavant i em vaig passar dos cursos portant la pàgina web del centre de recursos el 1000enari i fent una pila de cursos de formació de professorat amb un entorn virtual d'ensenyamenyt i aprenentatge fet "a mà" que encara podeu trobar en aquesta web. Treballar amb la Trini i fer això va ser molt enriquidor i en vaig aprendre molt.

Però com que la cosa no donava per més vaig dir de plegar i m'oferiren un lloc en stand-by. Durant 4 mesos vaig dedicar-me a aprendre les darreres tendències de la web: blogs, php, pàgines web dinàmiques, Bazaar (un primer pas cap a Moodle). Després m'oferiren la direcció del CFA Palau de Mar per tal de fer-hi secundària a distància i vaig dir que sí: era la única manera de fer el que feia tant de temps perseguia, és a dir, la secundària per a adults a distància.

I aquí hi he estat 3 anys, fent una feina molt interessant, domesticant Moodle i coneixent gent tan intressant com na Catina o l'Olga sense el suport incondicional de les quals no me n'hagués sortit pas. Perquè han estat 3 anys molt interessants però desafiants alhora. Vam partir de quasi bé no res i hem acabat amb un programa que funciona al 99% i amb un ajut institucional de l'1% restant. I com que funciona algú se'l carregarà: és la força del destí (la forza del destino)

I el futur? Ara mateix el veig molt negre tot i que hi ha ullades de sol. Veig possibilitats, no les que tenia coll avall que hi hauria, sinó altres de noves.

I és que la vida és un canvi constant. No ens podem pensar que les coses són immutables, tot canvia, i cada cop canvia més ràpid. Qui m'havia de dir ara fa 25 anys que ara faria la meva feina davant la pantalla (plana des d'ahir) d'un ordinador? Que els meus estudiants estarien seguint els cursos des de casa seva, vés a saber on?

La única cosa que trobo que ha estat immutable en tot aquest temps és la estupidesa i ignorància d'algunes persones prepotents que l'únic que han fet, fan i faran és posar traves a la marxa inexorable dels temps. Però ja s'ho trobaran: la història els passarà factura.

dissabte, 4 de març del 2006

Spellbound

Com trobo a faltar aquesta extensió del Firefox! Spellbound permet revisar l'ortografia (i la tipografia) de tot allò que escrivim en formularis de pàgina web, com ara aquest lloc on estic escrivint aquest post . Si recordeu fa temps em queixava que no hi havia actualitzacions, doncs bé, l'autor en va fer una i m'anava la mar de bé.

Però Firefox va molt de pressa i ara que estem en la versió 1.5.0.1 resulta que l'extensió, que funcionava perfectament en la 1.5.0, ja no va.

Què puc fer? Per una banda extremar al vigilància amb allò que escric i com ho escric: sóc un pèssim tipògraf. I per altra pregar als déus que l'autor de l'extensió dediqui unes estonetes més a actualitzar-lo.

I ara una frase divertida que vaig llegir en un blog d'un noi argentí: "Con estos dedos de pianista i tipeando boludeces". Aquests som els blogaires.