dimecres, 29 de novembre del 2006

Me vi a quitar de Moodle

Sabeu aquells fumadors que els costa tant de deixar-ho i quan se'ls pregunta contesten: Me estoy quitando del tabaco ? Doncs a mi em passarà amb Moodle: me voy a quitar de Moodle.

Per què? us preguntareu angoixats/des. Doncs perquè l'altre dia em van fer veure clarament les bondats de l'edukampus. Resulta que en aquesta "plataforma" és molt fàcil que el profe editi un fitxer fet per l'estudiant i li retorni adjunt a un missatge. I és que edukampus fa poques coses, però les que fa, les fa bé.

Clar, Moodle això no ho fa. I, en conseqüència, queda en inferioritat de condicions respecte l'edukampus. Com no se li va acudir a aquell sant varó del Martin Dougiamas quan el va parir? Com pot ser?

Doncs molt senzill: perquè Moodle és una eina de treball en grup i edukampus és una eina de treball individual on només hi participa el profe i l'alumne. En canvi Moodle crea una comunitat virtual d'ensenyament i aprenentatge on tots, profes i estudiants, participen i comparteixen els seus encerts i els seus errors.

Potser la inferioritat prové de nosaltres, mestres, que no sabem innovar i aprofitar les eines de Moodle. Que no sabem fer altra cosa que repetir allò que ens funcionava.

Però és que si no canviem ens pot passar el que els passà als dinosaures (i mira que els va funcionar bé durant milers de milions d'anys!). Però tot arriba que s'acaba i en ve un altre de més àgil, que gestiona més bé el coneixement i tu t'extingeixes.

diumenge, 26 de novembre del 2006

Moodlers

Divendres vam anar a sopar els profes del curs D136. Bé, no tots, faltaven l'Àlex i l'Antoni que tenien compromisos, però la resta hi érem tots. Vam anar a les 15 Nits i ens ho passarem d'allò més bé.

Varem estar xerrant de tot: de Moodle, de l'ensenyament públic i privat i dels problemes que té cadascun d'ells. De la història més recent i de la més antiga, del menjar i del beure.

No vàrem poder fer una taula rodona per problemes del local: és més aviat allargat, però poguérem parlar força i compartir moltes experiències. Sembla estrany. Una dotzena de persones ben diferents per edat, feina i procedència unides per un nexe comú: Moodle.

Tot i que penso que hi ha alguna cosa més, no és solament Moodle. Hi ha d'haver algun interès per sota la pell que ens fa innovar, que ens dóna ànims per seguir provant coses, fracassant, tornant a aixecar el cap i tornem-hi que no ha estat res. Ara mateix compartim Moodle, però estic segur que sense Moodle igualment seguiríem fent coses, molt diferents de les que estem fent ara, però estaríem allà, al peu del canó rumiant i provant. Tres pobles per davant dels buròcrates.

dimecres, 22 de novembre del 2006

Moodle rules!

Moodle mana.

Aquesta tarda n'he sentida una de bona. Estaven parlant del projecte Campus, el programari elaborat per les universitats catalanes i que ha de substituir, d'entrada, al de la UOC que ja fa figa.

Tal com encara es pot llegir a la web es tractava d'inventar la roda: comencem des de 0 i fem un campus virtual. quan l'haguem provat i funcioni, alliberarem el codi font i direm que és programari lliure (no és això, companys, no és això). Aquesta idea tenia ferms detractors entre el propi professorat universitari perquè s'adonava que ni la filosofia subjacent, ni els terminis ni la tecnologia eren els més adients a la idea que havien de servir.

Doncs bé, aquesta tarda he sentit, per part d'un dels socis del projecte, que s'ha canviat radicalment la filosofia i no s'inventarà la roda, sinó que es partirà de programari existent. En concret es treballarà sobre Moodle i sobre Sakai, dos projectes ben diferents, un basat en PHP i l'altre en Java, però que es volen fer confluir.

No m'ho creia i li he dit a l'Àngels, que seia al meu costat, que em pessigués. Ella ja ho sabia de feia poc, però com que no havíem pogut parlar, no ho havia comentat. M'ha semblat una idea genial i de la mateixa manera que es justificava que abans s'havia de procedir d'aquella manera ara es justifica el nou procediment. Bé, la qüestió és que la lògica s'imposi i no ens entretinguem en detalls i anem al gra. Que la feina no es fa sola.

A més, hem tingut una reunió que, tots hem coincidit, no s'hagués pogut tenir fa 5 mesos, sobre el futur de Moodle en Educació. Un futur molt prometedor i ple de possibilitats.

I és que Moodle mana!

diumenge, 12 de novembre del 2006

CataLàTeX torna a la normalitat

Després del brutal atac dels robots que van fer pujar de manera exagerada el nombre de visites a cataLàTeX durant el mes d'agost, setembre i principis d'octubre, ara sembla que se n'han cansat i torna la normalitat. La mitjana de visites s'ha tornat a situar en les 40 diàries i l'origen torna a ser Xtec i Google, com de costum. Ja en tenim una altra per explicar.

Avui hi he tornat a publicar un article que ja tenia fet de l'estiu (beneïda antelació!) sobre format dels índex alfabètics amb LaTeX perquè ja em sabia greu no poder-hi fer res. Però és que fins avui no m'he posat al dia. No dic avançar feina, que no n'avanço massa, només em conformo amb posar-me al dia i no tenir res endarrerit, que per enguany ja és prou.

Espero que aquesta setmana que comencem pugui començar a treballar amb els materials de Moodle en castellà sobre els que he pensat traduir el text des del català i les il·lustracions fer-les animades a partir del Wink, que produeix unes excel·lents animacions Flash. De tota manera hauria de repetir les captures de pantalla, oi? Doncs posats a fer-ho, fer-ho bé.

dissabte, 11 de novembre del 2006

Més Firefox 2.0 i Dokuwiki

Com que la meva tasca diària em manté enganxat a la xarxa, em passo moltes horetes davant el Firefox 2.0, així que en torno a parlar. Avui sobre dues coses:
  • la primera ja la vaig encetar l'altre dia en el post anterior: la recuperació de sessions. He descobert que no cal que peti l'ordinador per a recuperar la sessió. Podem fer-ho voluntàriament. Per exemple: estàs treballant amb les teves cinc pestanyes de rigor i et criden a sopar (sí, les obligacions familiars, tots ho sabem). Doncs vas i tanques l'ordinador amb el Firefox obert. Quan tornes a engegar la màquina se t'obrirà el Firefox i et retornarà a les pestanyes que tenies obertes. Genial!.
  • una extensió per a fer FTP, FireFTP. Volia veure un lloc remot però no tenia ganes de configurar un altre compte a Filezilla perquè ja n'hi tinc massa. Així que vaig buscar una extensió del Firefox de la que m'havia parlat en Xavi i que també havia vist en algun lloc web sobre extensions que no et pots deixar perdre. La vaig trobar, la vaig instal·lar i en un tres i no res ja l'estic fent servir des del menú Eines -> FireFTP i amb només 102Kb ja tens un potent programa d'FTP amb les seves dues pantalletes, etc. Genial!
També m'he instal·lat un dokuwiki, una eina molt potent de la que m'havia fet molta publicitat en Xavi i que només necessita per viure un servidor amb PHP: no li cal ni base de dades perquè emmagatzema les dades en fitxers de text, què més es pot demanar?

Me'l vaig baixar i instal·lar en menys de 20 minuts i ja tinc el meu dokuwiki corrent i configurat al meu gust. Us en seguiré parlant perquè m'ha de fer molt servei, espero.

dimecres, 8 de novembre del 2006

Monitor LCD i Firefox 2.0

Avui se m'ha mort el vell monitor. No recordo exactament quan el vaig comprar, però sé que era amb el vell Pentium III a 800 i el win 2000, és a dir, com a poc 6 anys. Sis anys de dura feina suportant les meves inquisitives mirades sobre la seva innocent pantalla que em mostrava, amb tot l'amor que un monitor és capaç de mostrar, aquelles pàgines web que visitava, tots els Moodles que trastejo (7 en aquest moment!), aquelles llargues llistes d'spam que rebo al meu correu d'Xtec i aquelles pantalles clares, precises, sense trampes del correu de gmail (bé, amb algun anunci, tot s'ha de dir).

Total, que avui la simbiosi home-màquina ha arribat a tal punt que es veu que el monitor ha notat que estic ben encostipat i ell que també, va, se'm posa malaltó i se'm mor. Quina pena!. I s'ha mort en mig de la feina, clar: 4 pestanyes obertes al Firefox 2.0.

Me n'he anat a veure el Shona i al Leo i m'he comprat el monitor LCD més senzill que tenien (no té ni altaveus). Torno a casa, connecto, arrenco windows sense problemes(havia tancat per la patilla desconnectant l'endoll i ni m'ha passat l'scandisk ni ha trobat nou maquinari) i quan engego el Firefox m'apareix una finestreta dient-me si volia recuperar la sessió que s'havia tancat incorrectament. Li he dit que sí i vet aquí que, com a màquina del temps que viatja al passat, em trobo exactament amb les pestanyes que tenia obertes i la connexió al Moodle exactament tot on ho havia deixat a la mort del monitor.

Descansi en pau el monitor. Llarga vida a Firefox 2.0

diumenge, 5 de novembre del 2006

Google Docs & Spreadsheet

Són un entusiasta de tots els invents del Sr. Google. I el darrer és Google docs. Google fa poc va comprar Writely i l'està tornant a posar en òrbita, suposo que sota aquesta forma de documents particulars a la xarxa.

La idea és treballar en un document que no és al teu ordinador amb una aplicació que tampoc està al teu ordinador: tot és a la xarxa. Fa molt de temps, a l'inici d'Internet, vaig llegir que aquesta era una tendència general a la xarxa: cada cop menys necessitaríem adquirir programari (era un escrit sobre la compra de programari privatiu) perquè allò que necessitem ho trobarem a la xarxa. Semblava ciència ficció en aquell moment, però Google ho ha fet realitat. La diferència és que aleshores es parlava d'un lloguer de programari, en lloc de compra, es tractaria de pagar pels serveis. Però Google ens ho ofereix de forma gratuïta (mai entendré d'on treuen els beneficis. Jo mai no faig cas dels anuncis).

Bé, tornem-hi. A Google docs es pot crear un document des de 0 i editar-lo o bé pujar-lo en diferetns formats i editar-lo. Es pot editar en solitari o bé compartir-ne l'edició entre un grup de gent a la que es convida a fer-ho. Finalment es pot baixar o exportar a PDF. Genial.

Aquests nois de Google estan fent anar la màquina cada cop més lluny i més de pressa. Un bon senyal que la humanitat encara conserva elements creatius i amb empenta.

divendres, 3 de novembre del 2006

Linkat

Sense entrar en altres valoracions, i únicament en termes tècnics, vet aquí les meves impressions sobre Linkat, la distro catalana.

L'he arrencat des del DVD i ha trigat menys en carregar-se que la Ubuntu que tinc al disc dur. Després el funcionament també ha siguet més ràpid que el d'altres lives que tinc (Knoppix, Catix, etc). M'ha reconegut totes les particions del disc dur i obrer els documents de text i pdf's sense problemes. L'escriptori és atractiu i els programes arrenquen ràpid.

El problema, però, és el de sempre: no em reconeix ni la targeta PCI ni l'adaptador USB per poder-me connectar a Internet. De tota manera no desespero que acabi reconeixent la PCI, però suposo que necessito més temps per mirar-ho.

Pel qyue fa a programari el live porta el mínim imprescindible i alguna coseta més. He vist, per exemple, el Bluefish, un editor HTML amb que havia treballat fa temps i que m'agradava força. Hi ha altres prograes dels que he sentit parlar i, potser, ara podré conèixer. He trobat a faltar, però, el LyX, el Kile o algun altre editor de TeX. Pel mateix preu podrien ser-hi.

M'ha agradat força.