dissabte, 24 de novembre del 2007

Google calendar i Thunderbird

Per una banda tenim que amb Google calendar podem crear, publicar i compartir calendaris a la xarxa. Poden ser molt útils com a organitzadors personals o de comunitats si és que diferents persones hi poden afegir cites o tasques des de qualsevol lloc de la xarxa.

Per altra banda tenim Thunderbird (el tro), el client de correu electrònic de Mozilla que no té calendari, només gestiona adreces de contactes i correu. Ara bé, tots els productes de la casa Mozilla accepten extensions, oi? Doncs n'hi ha una per Thunderbird, anomenada, Lightning (el llamp), que igual que el llamp i el tro, s'hi ajusta perfectament i converteix a Thunderbird en una potent eina de gestió personal de temps, contactes i correu. Això sí: en local.

Bé, doncs, per què no unir les dues funcionalitats? Per què no treballar amb el calendari en local però portar-lo a la xarxa quan acabem la feina de manera que es pugui consultar el calendari des de qualsevol màquina connectada a Internet?

Això és precisament el que fa un altre extensió per a Thunderbird: el Provider for Google calendar connecta el calendari local que gestiona Lightning amb un Calendari remot de Google.

Així, doncs, com procedir? El millor camí és, abans de res, instal·lar les dues extensions del Thunderbird: Lightning i Provider for Google calendar. Aleshores anem a Google calendar i creem un calendari que, automàticament, té associada una adreça web d'aquelles llarguíssimes. El tercer pas és crear en local un calendari nou i, quan Lightning ens pregunti per la ubicació, donar-li la URL del calendari Google.

I ja està. Nosaltres podem treballar en local amb el calendari, però quan acabem, i abans de tancar el programa, simplement tocant la icona d'actualització es traspassa la informació al calendari remot. Després, des de casa o un altre lloc, només cal que entrem als nostres calendaris de Google per trobar la informació actualitzada, editar-la si convé, desar-la i, quan tornem a Thunderbird, recordar d'actualitzar-la. Genial.

dijous, 22 de novembre del 2007

L'estat de la qüestió o una qüestió d'estat?

Ahir mateix es va presentar l'Informe-Anuari L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007 de la Fundació Jaume Bofill. Tots reconeixerem la seriositat d'aquesta fundació a la que ningú pot acusar de partidista.

Doncs vet aquí alguna de les conclusions que en treu:
  • Catalunya (60,3%) se situa en una posició cuera pel que fa al nivell de formació de la població jove, a més de 15 punts percentuals de distància de la mitjana de la UE (76,9%), i a més de vint punts de l’objectiu de la Unió Europea (85%) per al 2010.
  • El 9,8% de la població catalana entre 25 i 64 anys desenvolupa algun tipus de formació (reglada o no reglada). Aquest percentatge se situa per sota de l’objectiu del 12,5% marcat per la UE per a l’horitzó 2010.
  • El sistema educatiu català té cada cop més dificultats per garantir els nivells educatius considerats com a adequats per a la societat del coneixement de l’any 2010.
  • El nivell de formació de la població s’incrementa però de manera molt lenta sense respondre a les necessitats formatives que requereixen les societats desenvolupades avui en dia. Pel que fa al grup de població de 18 a 24 anys, el nivell de formació s’ha reduït en els darrers anys, presentant un panorama de futur molt preocupant.
    Al mateix temps el baix nivell de formació requerit en una part significativa dels llocs de treball promou un mercat laboral poc qualificat, precari i, en conseqüència, fàcilment influenciable pels vaivens econòmics interns o externs del nostre país.
Aquest matí una persona ens explicava les novetats del nou currículum de Batxillerat. El missatge era tranquil·litzador: pocs canvis, res que no es pugui fer. Ha trigat 45 minuts en pronunciar "Cicles formatius" i 1 hora i 20 minuts en dir "competències".

Si seguim pensant que el sacrosant Batxillerat només serveix per entrar a la Universitat estem oblidant una part molt important de la seva funció: preparar als joves per al món del treball qualificat (cicles formatius i món del treball com a sortida immediata).

Si oblidem que a Primària, Secundària obligatòria i a Universitats s'està programant en termes de competències, no entenc com no es prioritza més al Batxillerat. Em temo que encara es pensa en el Batxillerat com en una mini-universitat amb mini-estudiants universitaris i mini-professors universitaris. I no ha de ser això.

No anem bé.

dimarts, 20 de novembre del 2007

Moodle 1.9

Mai no m'havia instal·lat un versió beta de Moodle, però ara, amb unes certes bones perspectives per davant, he pensat que podria aprofitar una mica de temps i d'espai en disc per veure la Moodle 1.9.

Primer em vaig llegir les noves característiques que tenia i hi ha un parell de punts que em van ajudar a decidir:
  • la possibilitat de marcar temes de categoria, de manera que els cursos l'hereten.
  • la millora en les qualificacions. Sembla que a la OpenUniversity no li agradava l'anterior (i a qui li agradava?) i n'ha pagat un de nou, que ara "regala" a al comunitat. Ja hi estic d'acord amb això: desenvolupaments pagats per una organització que, en acabat, reverteixen en la comunitat. I no al revés.
Però hi ha més coses: s'hi poden fer categories/subcategories/subsubcategories, es comença a treballar en competències (outcomes), es crea tota una branca d'administració d'etiquetes (tags), s'introdueixen les notes (no qualificacions) entre profes d'un curs, es milloren els qüestionaris i l'import/export de preguntes, etc. Seguirem provant-la.

Una pega: amb tantes innovacions hi manquen moltes cadenes al català. Ja s'ha girat feina, si la vull posar en marxa.

En fi, una sèrie de millores que fan venir salivera i ganes que s'estabilitzi aquesta 1.9.

dissabte, 17 de novembre del 2007

El Monstre Espagueti Volador

Hi ha diferents teories sobre el Disseny Intel·ligent. Jo, i molts altres d'arreu del món, tenim la forta creença que l'univers va ser creat per un Monstre Espagueti Volador. Va ser Ell que creà tot el que veiem i tot el que sentim. Creiem fermament que l'aclaparadora evidència científica que apunta cap a processos evolutius no és res més que una coincidència, feta expressament per Ell.

Alguns ho troben difícil de creure, així pot ser útil explicar una mica més les nostres creences . Tenim evidències que un Monstre d'Espagueti Volador va crear l'univers. Cap de nosaltres, naturalment, no érem allà per veure-ho, però tenim escrits que així ens ho expliquen. Tenim uns quants gruixuts volums que expliquen tots els detalls del Seu poder.

Amb aquestes paraules en Bobby Henderson s'adreçava l'any 2005 al Departament d'escoles de Kansas quan aquest obligava a ensenyar la teoria del disseny intel·ligent alhora que la de l'evolució.

Si a algú li sembla una creença descabellada, que pensi en si no ho és més aquella que es basa en l'assassinat d'un fill a mans de son pare, o en la massacre de nens innocents del poble egipci a mans d'un déu justicier perquè el govern no deixava marxar al poble per ell escollit. Per no parlar de totes les activitats sexuals plaents, o no, que conté el seu llibre "sagrat" (de l'onanisme a l'incest passant per la sodomia).

Quan torni a sentir parlar de religió pensaré en el Monstre Espagueti Volador. Pot ser un déu tan vàlid com qualsevol altre.

divendres, 16 de novembre del 2007

Avorriment

Per anar a treballar agafo el metro i, a vegades quan plego amb temps, vaig a peu: 50 minuts caminant i baixant panxa. Per això no sé de les angúnies i patiments dels usuaris dels trens de Rodalies.

Ara bé, quan treballo amb qualsevol dels servidors PHP d'Xtec, m'acosto molt al seu estat d'ànim. Desesperació, impotència, avorriment,...

Què fa que sigui impossible treballar durant els caps de setmana amb phobos (en qualsevol de les seves "zones") o àgora?. Avui algú em volia vendre la moto que l'alentiment dels servidors d'Xtec era causat pel gran nombre de Moodles que hi ha instal·lats, perquè "Moodle consumeix una gran quantitat de memòria" [Post de lectura obligatòria] Quan se'l transporta a la realitat i se li diu que el mateix Moodle en un servidor casolà amb menys prestacions corre que se les pela, posa cara de "no sé, no sé,..."

Jo ni sóc informàtic ni entenc un borrall en màquines, però el sentit comú (que encara em sembla que conservo) em diu que hi ha alguna cosa de fons que no va bé, i que no és deguda a Moodle. És deguda, com el caos de Rodalies Renfe, a la poca inversió en infraestructures viàries que arrosseguem des de fa molt de temps.

I sembla que la cosa no millora (Rodalies té un termini llarg, però en té). Xtec ni té termini ni ha reconegut encara públicament que té un problema. Per això em sembla que en tenim per molt de temps fins a solucionar-ho.

Mentrestant, avorrits.

dissabte, 10 de novembre del 2007

Comunitat virtual d'ensenyament i aprenentatge

Darrera el curs D204 hi ha dues comunitats d'ensenyament i aprenentatge:
  • la dels participants en el curs, és a dir, la formada per les persones inscrites per aprendre a fer anar Moodle i els seus respectius tutors i tutores.
  • la dels 12 tutors/es. Aquesta és, probablement, una comunitat mot més activa que no pas l'altra. D'aquesta volia parlar.
La majoria ja ens coneixem del curs passat en què tutoritzàvem el curs D136 i enguany continuem amb la mateixa dinàmica. Tenim els materials del curs fets des d'un bon principi amb unes activitats individuals ja proposades. Però, a més, tenim el curs que discorre sobre Moodle i aquí és on creix i es desenvolupa la comunitat d'aprenentatge. Distribuïm el curs en els 6 mòduls que té i que venen a durar una quinzena cadascun. Així, per a cada mòdul fem una proposta d'activitats a treballar en grup perquè els participants coneguin les possibilitats de Moodle més enllà del simple penjar fitxers.

Mentre es va desenvolupant un mòdul, nosaltres, en un fòrum ocult, anem preparant les activitats del següent. Veiem què pot ser més interessant, motivador o engrescador en aquell moment del curs i, en funció d'això i de les activitats ja fetes, en plantegem de noves. Tothom hi diu la seva i, al final, les proposem als participants.

És a dir, el curs es va construint a mesura que es va desenvolupant. Algú pot pensar que això pot dur a una improvisació, però no és així, sinó que fer-ho d'aquesta manera ens dóna una flexibilitat i una adaptació al ritme i nivell del grup molt gran. I funciona perquè el nivell de superació del curs és un dels més alts entre els cursos telemàtics: senyal que als participants els agrada i s'ajusta al que volen i necessiten.

Però el més interessant de tot és, potser, la gran activitat que té el fòrum del professorat, que és el nostre punt de trobada. Allà no solament hi debatem què farem més endavant sinó que hi presentem problemes que ens plantegen els estudiants i que no sabem com resoldre, o bé dubtes o, simplement, bromes que ens fem entre nosaltres i que ens ajuden a continuar la feina amb millor humor.

A més, enguany ens ha tocat, a part de tutoritzar el curs, fer de bestatesters del famós agora, el "supermoodle" virtualitzat d'Xtec que haurà de donar servei als centres en lloc del conjunt de petits moodles que ara mateix hi ha a phobos i que l'alenteixen fins a l'avorriment. No és una feina gens gratificant perquè quan tenim una cosa arreglada ens la tornen a desmuntar, però mentre tant en parlem i aclarim coses sobre Moodle. Així, cada cop en sabem una miqueta més.

I és que en aquesta comunitat compartim una característica que ens uneix: ens agrada molt Moodle.

diumenge, 4 de novembre del 2007

Un pont pels servidors

Servidor de vostès ha fet un magnífic pont a terres de Terol. Genial: una desconnectada total, sense ordinador ni telèfon, només mirant el paisatge diürn i, sobretot, el nocturn.

Però sembla que no ha estat l'únic servidor que s'ha desconnectat i ha fet pont, el d'Xtec també. Hi ha coses que a hores d'ara encara no funcionen: phobos, les webs dels centres, etc. Fins i tot a moodle.org en català un participant se n'ha fet ressò.

És intolerable que un servei d'aquestes característiques deixi de funcionar de cop i volta sense ni tan sols avisar. Molts afortunats hem fet pont, però molts d'altres han aprofitat l'avinentesa per posar-se al dia i fer feina. Doncs no, tots els plans se n'han anat en orris.

Si en el desastrós cas de Rodalies i l'AVE es demanen dimissions dels responsables, potser que nosaltres fem el mateix. Ja n'hi ha prou de preses de pèl. Així no anem ni cap a la societat de la informació ni enlloc. Anem a mal borràs. I ningú dóna la cara.