dissabte, 26 d’abril del 2008

Recol·lecció, pensament, memòria

Recol·lecció, pensament, memòria: vet aquí els tres significats de la paraula maorí Mahara. La memòria, el pensament no és altra cosa que mirar al nostre interior i recollir-ne experiències. [Off topic: podreu aprendre maorí en línia fent clic aquí]

Però Mahara és també un programa creat per Catalyst IT (on treballa en Martin Langhoff) i pagat amb els diners d'una sèrie d'institucions i universitats de Nova Zelanda; el producte és de codi lliure. Ja veieu de què viuen els programadors de PL: de la seva feina. Una altra cosa és que hi ha institucions públiques que, en lloc de malbaratar els diners dels impostos dels ciutadans, els dediquen a revertir a la comunitat global. Jo vull ser maorí.

Si seguiu aquest blog recordareu que en parlava ara fa un any quan anava darrera d'un programa d'eportfoli electrònic, però que no me'n vaig sortir.

Ha passat el temps (i les versions de Mahara) i ara compto amb l'expertesa de l'Albert que fa fàcil allò impossible. De manera que planificant una mica el meu temps vaig veure que era ara o mai, i divendres vaig instal·lar de nou Mahara al servidor experimental. Amb un parell de tocs va funcionar i ben aviat funcionarà encara millor.

Tornem-hi: què és Mahara? Tradueixo: és un complet portfoli electrònic de codi obert, blog, constructor de Currículums Vitae i sistema de xarxa social que connecta els usuaris i crea comunitats en línia. Mahara ha estat dissenyat per donar als usuaris les eines per demostrar a qui convingui el seu aprenentatge al llarg de la vida, les habilitats adquirides i el grau de desenvelupament. Ostres, és el que necessito!

Característiques:
  • eportfoli: l'usuari controla què veuen els altres del seu portfoli, pot crear vistes.
  • permet crear directoris i subdirectoris, gestionar-hi els fitxers i conèixer la quota de capacitat ocupada.
  • un blog complet amb comentaris, notificacions, etc. per usuari.
  • xarxa social: els usuaris poden afegir amics a la seva llista i crear, així, una xarxes.
  • creació de CurriculumVitae.
  • publicació de la informació del perfil d'usuari.
  • metadades: cada artefacte pot anar acompanyat de les metadades que es vulgui.
  • la mala notícia és que no està traduït al català (es parla poc a NZ ;-).
Mahara és amic de Moodle: poden compartir les dades d'usuaris de manera que només amb una identificació es pugui passar d'un aplicatiu a l'altre.

Mahara és potser el que estava buscant. Sembla que Elgg no tira prou bé i en canvi Mahara ha crescut prou com per ocupar el seu lloc. O potser no, potser em deixo arrossegar pel meu entusiasme per les coses noves.

Ja en tornaré a parlar.

dijous, 24 d’abril del 2008

Ordinadors barats

Molt s'ha parlat del projecte One Laptop per Child OLPC o l'ordinador de 100$ patrocinat per en Negroponte i organitzacions internacionals de manera que la informàtica arribi als nens de tot el planeta. No en parlarem ara perquè la competència comercial està posant en entredit aquest i d'altres projectes semblants.

Per una banda Asus, un fabricant amb ànim de lucre, ha tret un ordinador, l'Asus Eee PC amb prestacions força interessants ( Memòria: 512 MB (DDR2), Emmagatzematge (no disc dur): 2Gb SSD, Pantalla 7" (800x640), Webcam integrada: càmara de 300Kpíxel, connexió : Ethernet, 56K modem, WiFi, Bateria: 4400 mAh amb durada de 2.8hrs i un pes de 0.92 kg. El preu? Doncs depen d'eBay, però comenceu per 178'80€, gens malament.

Per altra trobem que Airis, que no és cap ONG, ha tret la sèrie Kira, amb aquestes característiques: pantalla TFT 7" (800x480) WVGA, Processador Via C7- Mobile Ultra Low Voltage a 1 GHz, connexió: Mòdem Fax 56 Kbps. V90, Sortida VGA , lector de targetes SD/MMC/MS/CF, 2 boques USB 2.0, Wireless 802.11BG, TouchPad i 2 Botons, Altaveus i Micròfon, entrada DC, So High Definition Audio (Compatible AC97), Bateria de 4 hores, Teclato complet 77 tecles, mides: ample 243mm x fons 172mm x alt 29mm, pes: 1 Kg , Web Cam Integrada i, no us ho perdeu: Sistema Operatiu Linux (Mandriva) i OpenOffice.org inclosos. Des de 300€. Ep! si el voleu amb d'allòVista 50€ més (pa qué?).

Però no us ho perdeu (avui estic en plan venedor): amb el duo de timofònica per 1 any us surt la cosa per 99€.

Ostres! Qui no té ordinador connectat a internet és perquè no vol. (o és pensionista = pobra, com la meva mare)

dimecres, 16 d’abril del 2008

It's too late

Si algú pensa que aquest post anomenat It's too late té a veure amb la posada en marxa sense massa soroll del servidor de moodle pels centres educatius va ben errat. Ja vaig anunciar que no publicaria més opinions sobre el tema.

L'entrada ve perquè avui, remenant pel youtube, m'he trobat aquest vídeo d'una de les cançons que més m'agrada (l'altra també és de la Carole King i és Yo've got a friend). Us la poso perquè encara ara se'm posen els pèls del braç de punta.

dissabte, 12 d’abril del 2008

The grid

The grid, l'enreixat, és la nova xarxa, molt més ràpida, que amb el temps substituirà a Internet. Igual que aquesta, la grid és desenvolupada des del CERN i quan funcioni serà moltísssim més ràpida i potent que l'actual. Neix de la necessitat de gestionar les dades que generarà l'accelerador de partícules LHC que ha de "caçar" el bosó de Higgs.

Sembla ser que aquest accelerador generarà tal quantitat d'informació que no hi ha superordinador capaç de treballar-hi, així que la solució és que en siguin molts i ben connectats, tant que caldrà crear aquesta nova xarxa: grid, quedem-nos amb el nom. Et podries baixar (si ho fessis legalment, és clar) un dvd en 5 segons, i sembla que està preparada per a transmetre dades hologràfiques perquè anirà a una velocitat 10.000 vegades superiro a l'actual.

Bé, tot això ve a tomb perquè encara em passo 70 segons identificant-me davant d'aquella pàgina. I quan ja hi sóc me n'adono perquè el Firefox em diu que ja està fet, perquè la pàgina segueix en blanc i no dóna cap senyal de vida. No els sobrarà cap aprenent al CERN que vulgui venir aquí?

dimarts, 8 d’abril del 2008

Sakai i Moodle

Aquesta tarda estava convidat a la URL-La Salle a fer una petita demo sobre Moodle. El meu company de presentació, que feia el mateix però sobre Sakai, era ni més ni menys que Mr. Sakai, en Charles (Chuck) Severance.

Ha estat un plaer entrar, de la mà del creador, a un del seus cursos de la Universitat de Michigan que fa sobre l'entorn Sakai. És un entorn molt potent, flexible i adaptable a força situacions diferents, per exemple, ell té una part dels cursos oberta a tothom i una altra tancada només als seus estudiants universitaris.


Un dels trets que el propi Severance ha reconegut és la dificultat en la instal·lació de Sakai a un servidor, no es ni de bon tros tan senzilla com la de Moodle que avui duia en un llapis (força lent sota Windous).

La organització dels cursos no és tan compacta com la dels de Moodle i ell confessa que, com que li agrada més llegir correus que intervenir a fòrums, hi ha una part important dedicada a la llista de correu de cada curs, on poden participar-hi, això sí, persones que ni tan sols estan inscrits a la universitat. Però Sakai té fòrums, en concret es pot triar entre 3 models diferents de fòrums, un dels més sol·licitats, segons ell, el phpBB.

D'entre els materials destacar els podcasts: cada classe que fa la grava en un petit mp3 i, en acabat, la penja a la web. Proveu-los. Per això, però, no cal ser ni de can Moodle ni de cal Sakai, cal ser un profe innovador i punt. Seguint amb els materials i la innovació: els seus materials són lliures, es poden veure i diria que estan sota llicència CC. En Lluís Vicent li ha demanat si havia hagut de demanar permís per fer-ho a la seva universitat i en Severance ha dit que no, que al cap i a la fi els materials els havia fet ell i eren seus. Una postura molt lògica.

M'ha agradat també força el fet que el calendari del curs sigui un Google calendar: vet aquí un bon exemple de com no cal inventar la roda cada cop que hem de córrer (diguem-ho en anglès: mashup). A més, tenen un projecte del Google Summer of code 2008 anomenat Functionality Mashup Using IMS Learning Tools Interoperability que, malgrat el nom, promet força.

M'ha semblat, pel poquet que he vist, que Sakai pot estar molt bé per a un entorn universitari i semipresencial, però no el veig en un entorn totalment a distància i amb estudiants d'un perfil tecnològic baix, com els meus. Li he comentat al Severance en acabar la xerrada i hem coincidit, tot i que hi ha una pila de gent que utilitza Sakai per a fer elearning i n'està ben contenta.

Ha estat curtet però intens. Per a qui estigui interessat en seguir els cursos de'n Severance, dir que són sobre Python i Ruby on Rails. Res a veure amb els d'allà dalt.

diumenge, 6 d’abril del 2008

Richard Stallman a Barcelona

Ahir vaig anar a veure en Richard Stallman pronunciar una conferència al CCCB en el marc d'un esdeveniment anomenat now, trobades al present contínu (web que no en diu res en concret, la trobada sembla un collage de coses disperses amb un nom).

Tot molt modern: una gran sala d'actes amb cadires i taules on llegir llibres relacionats amb el tema central de les trobades (quin?), cafès i tès, gent molt "cool", algun geek i poca gent de la meva edat. Al centre, més il·luminat, una cadira i una tauleta baixa per a l'orador.

A les 7 en punt va aparèixer en Richard Stallman i començà la seva conferència en un castellà tranquil, mesurat, sense estridències però amb un missatge ben clar: l'ús de software lliure té a veure amb la llibertad (i no tant amb qüestions tècniques)
Parla que el SL té 4 llibertats:
  • llibertat 0: executar-lo (o no executar-lo): és l'usuari qui decideix engegar-lo i no el programador.
  • llibertat 1: veure'n el codi i, si convé, modificar-lo per les necessitats de cadascú.
  • llibertat 2: fer-ne còpies i distribuir-les lliurement, sense por a ser detingut i/o multat.
  • llibertat 3: millorar i publicar els canvis que un ha fet en el programa.
Les idees sobre les que anà donant tombs tenien un eix central: la llibertat de l'individu. Ara mateix l'Stallman podríem dir que és un activista dels drets humans, potser el primer que ha pensat en incloure el tema de la tecnologia en aquests drets.

Algú havia de fer-ho, i qui millor que un programador de la mida d'ell, que ha creat entre d'altres peces el SO GNU i el programa emacs (pronunciat imax). Diu que la tecnologia està cada cop present en més àmbits de la nostra vida i es poden recollir un excés de dades personals que no cal tenir en determinats moments. Un dels exemples que posà va ser el del bicing: la targeta personalitzada permet saber on agafes la bici i on la deixes, quan, quantes vegades, etc. El que pot ser una facilitat en l'ús del servei pot esdevenir una eina de control malèvola. Inquietant.

Acabà la xerrada amb la seva broma sobre la prèdica, Sant IGNUtius i les altres "esglésies": vim, etc. Força divertit.

Aleshores vingueren les preguntes (tristes) i les respostes (agudes). Sembla estrany la buidor imperant al país. Moltes ulleres de pasta, molta roba de disseny, molta gent "guapa" però unes preguntes de p. pena: "De què viu un programador de SL?"

Ell va contestar: És impossible de saber, el que sé és que cap d'ells ha mort. Segurament qui ha fet la pregunta volia dir com guanya diners i no entenc perquè no ho ha preguntat així. Perquè hi ha moltes maneres de guanyar diners i el gran nombre de programadors de SL poden guanyar diners de moltes maneres: n'hi ha que són professors, estudiants, cuiners o programadors pagats per fer altres feines i que dediquen el temps lliure al SL. Hi ha tal varietat de situacions que no es pot contestar aquesta pregunta.

Molt bé.

dijous, 3 d’abril del 2008

ConTeXt

ConTeXt és un "dialecte" de TeX, potser un dels més recents. És un conjunt de macros que transformen un fitxer tex en un bonic PDF. Va ser creat i és desenvolupat per un grup de programadors holandesos que ara mateix són bastant actius.

He tingut diverses experiències amb ConTeXt, algunes força interessants, que s'estroncaren no fa massa en no poder arrencar el compilador encara no sé massa bé per quina raó. Des que vaig instal·lar TeXLive a l'Ubuntu no l'havia provat tot i tenir-lo instal·lat, però avui, que per una d'aquelles casualitats he trobat a la xarxa un tutorialet del pas de LaTeX a ConTeXt m'he animat a provar-ho i, des de la línia de comandaments, ha funcionat a la primera: simplement cal escriure texexec fitxer.tex. He repassat les instruccions, perquè se m'havia oblidat gran part del poc que havia fet, i de seguida he refrescat i començat a obtenir resultats satisfactoris.

Això m'ha animat a reempendre un tema pendent: Kile, l'editor de TeX per a Linux del que he parlat no fa pas massa. Així que m'he entretingut una mica en veure la configuració del programa i com estaven configurades les accions típiques i m'he entossudit en crear-me una extensió del menú (amb la seva icona i tot) específica per a ConTeXt. A mesura que anava avançant ho anava provant i,com que funcionava, he tirat endavant.

Ara mateix, després de sortir-me'n, tinc una nova icona a la barra d'eines de Kile:


A veure si aquest cap de setmana puc publicar el procés a cataLaTeX