dissabte, 31 de gener del 2009

Llenguatges de marques

Cada cop més tip dels anomenats editors de text WYSIWYG torno a la simplicitat dels llenguatges de marques. Per exemple, per arreglar un desastre de treball de 50 pàgines fet en dues dotzenes de documents de uord (un altre dia parlaré de les competències dels estudiants de Batxillerat), res millor que un document LaTeX on copiar i enganxar el contingut (res de format, gracies al FSM!). En acabat alguns comandaments, crides a paquets i au, un PDF que tira d'esquena.

Avui li ha tocat al Markdown un llenguatge de marques molt senzill que, un cop processat, genera un XHTML vàlid, net i polit. Recordo que al principi de treballar amb Moodle, quan traduïa documentació, vaig traduir la part corresponent al recurs Pàgina de text, apareixia el terme markdown que no sabia com traduir. Investigant una mica vaig veure que venia d'un projecte un xic antic, però que continuava actiu. Però allà es quedà, en un racó de la memòria.

Ara l'he espolsat i revifat perquè havia de fer un recurs per a un curs de Moodle i no tenia ganes de tornar a usar l'editor HTML que tantes males passades em juga. Així que vaig tirar pel dret i vaig crear un recurs Pàgina de text amb el formatat markdown. Vaig visitar la pàgina del projecte per recordar la sintaxi i en un moment vaig tenir fet el recurs.

Després m'he entretingut en fer una entrada al meu wiki On se colga el dimoni anomenada precisament així: Pàgines de text formatades amb Markdown on explico els avantatges d'aquest mètode d'inclusió de continguts en un curs Moodle. Una de les coses que proposo és que per editar el text s'utilitzi una de les opcions del projecte, la pàgina Dingus, on hi ha una xulleta amb el codi més habitual i una finestreta on escriure el text pla. Si volem veure com quedarà, només cal prémer el botó Converteix per veure el codi HTML generat i la seva visualització al navegador.

Per cert, si mai necessiteu un wiki, el més ràpid d'aconseguir és jottit que, per formatar el text, utilitza... endevineu què ;-)

dijous, 29 de gener del 2009

SAGA i Autonòmix als Fiasco Awards 2009

Els fòrums en van plens, els correus i els missatges se succeeixen, fins i tot la prestigiosa llista de distribució DIM-EDULIST se'n fa ressó: el SAGA i les distribucions Linux propiciades des de les administracions públiques autonòmiques (Autonòmix) han estat nominats per als Fiasco Awards 2009.

Molta gent m'ha demanat que en parli en aquest blog, però com ja deveu saber, vaig prometre'm no publicar més articles d'opinió i, de moment, em mantinc ferm. A més, encara que vulgués no en podria parlar amb propietat perquè no he estat usuari de SAGA i el meu sistema operatiu és Ubuntu

dijous, 22 de gener del 2009

Tasques a Gmail

Per fi! Ja he aconseguir tenir la llista de tasques al meu gmail.

Com? Una mica enrevessat, pel moment. Resulta que les tasques no estan disponibles per l'idioma català. Així que es tracta de canviar l'idioma per defecte a l'anglès i aleshores sí, configurar el compte perquè apareguin les Tasks. Un cop les tenim i les hem configurat al nostre gust, tornem a canviar l'idioma al català i, et volià, les tasks s'han convertit en tasques.

I no solament això, es poden assignar missatges a tasques, es poden crear diferents llistes de tasques i una llarga lista de caracterśitiques més que fan de gmail (lligat al calendari) una de les eines de gestió de temps i tasques més potents.

dissabte, 17 de gener del 2009

Traductor: un gadget de Google

Ara que tenia la nova plantilla del blog ben neta i endreçada em recava de posar-hi gadgets i botons, preferia l'estil net i polit a donar més oportunitats de sortir-ne.

Però al final no m'he pogut resistir i he afegit el gadget de Google per a la traducció d'aquest blog a altres llengües. Ja fa temps que hi ha força visitants d'altres llengües, principalment el castellà. I també em sap greu que no entenguin, o els costi una mica entendre, el que aquí s'hi diu. Així que aprofitant els avenços tècnics de Can Google he afegit el traductor.

N'he comprovat el funcionament i, la veritat, en castellà en surt una pàgina com si l'hagués escrita jo, amb les meves catalanades de rigor (cada dia em costa més parlar en castellà, deu ser que em faig gran). Així que l'he deixat i l'he dornat per bo.

Sí, ja sé que els colors no s'adiuen gens amb la resta de la plantilla, però com que és petit i no destaca massa, el gadget es queda.

dissabte, 10 de gener del 2009

todonotes.sty

Aquestes festes, com que tenia temps, he retornat a les meves afeccions, una d'elles LaTeX. Vaig revisitar els vells llocs i en vaig descobrir algun de nou, com ara TeXblog, el blog d'un divulgador de LaTeX en general i de PGF-Tikz en particular (todonote: seguir estudiant aquest potent creador de tota mena de gràfics). Vaig veure que reportava la publicació a CTAN d'un nou paquet anomenat todonotes (notes de feines per fer). Hi vaig entrar, vaig mirar un exemple i em va interessar: es tracta d'una ajuda a la redacció de documents llargs consistent a inserir al marge de la pàgina notes acolorides de coses pendents de fer, comentaris i avisos d'imatges que manquen mentre es construeix el document. No solament apareixen les notetes al marge amb una línia que apunta al cos del text, sinó que permet crear una llista de feines pendents amb enllaç a la pàgina on es troben. Molt útil, ja veieu. En vaig fer un article a cataLàTeX on podreu veure'n el resultat al PDF adjunt.

Bé, això no tindria més interés pels profans si no fos per una cosa: he contribuït al codi d'aquest paquet, comproveu-ho a l'anunci de la llista gname.comp.tex on apareixen els nous paquets publicats i les modificacions dels existents. Què hi he fet exactament? La veritat és que no massa cosa: vaig fer la traducció de les opcions d'idioma al català i al castellà i vaig millorar l'aspecte de les notes. Si haguessiu vist les notes de la primera versió les haguessiu trobat com jo les vaig trobar: lletges. Eren quadrades, amb les cantonades rectes i poc estètiques. Així que vaig tafanejar el codi i vaig veure que les notes eren en realitat gràfics de PGF, així que vaig mirar al manual com s'arrodonien les cantonades i com es posaven ombres (amb l'ajut de la biblioteca shadows).

El resultat va millorar tant l'aspecte original que, quan em vaig posar en contacte amb l'autor, en Henrik Skov Midtiby, un jove danés estudiant de bachelor (no sé a quin nivell deu correspondre en el nostre sistema escolar), el va adoptar immediatament com opció per defecte. Ell però, ha modificat el codi del paquet de manera que el que jo feia de manera artesanal es converteixi ara en unes opcions més elegants i sintàcticament més correctes. Però el treball col·laboratiu hi és, que és el que compta.

Si el coneixment és lliure, es publica, es comparteix i s'escampa és molt més fàcil que s'hi proposin millores i, així, avançar.

dijous, 8 de gener del 2009

6 anyets

Si doneu un cop d'ull a mà dreta d'aquesta pàgina, on diu Arxius veureu que la primera entrada en aquest blog es va fer al gener de 2003, en concret el 9 de gener de 2003, avui fa 6 anys.

Per a mi era un moment d'estudi de les eines de la web, el despertar de la bèstia. Sortíem d'un punt en què el que "es portava" era la instal·lació de programari a les màquines individuals de cadascú i entràvem en un punt de profunda transformació de la nostra manera de treballar: el treball en i a la xarxa. Deixava de ser important el que un (o una) feia i cobrava relleu el que entre tots (i totes) podíem fer.

Com que en aquell moment jo era totalment autodidacta i no sabia massa de què anava tot plegat, em vaig posar en contacte amb una altra persona que en aquell em semblava dominava més el tema que no pas jo: la Bea Marín. Ella m'ajudà en els primers passos de tot això dels blogs i, igual que jo, encara manté el seu blog: Blog d'una profe. Dóno fe que encara que allà hi digui que l'arxiu es remonta a febrer de 2004, com a mínim un any abans ja estava blogejant.

Per què un blog? No ho sé, potser perquè m'agrada. Que per molts anys.

dilluns, 5 de gener del 2009

Okular, més que un visor de PDFs

La veritat és que des que em vaig instal·lar l'Ubuntu 8.10, l'Intrèpid Ibex, que no havia tingut l'oportunitat de mirar gran cosa ni veure massa les novetats. Però una aplicació em cridà l'atenció dins el grup de Gràfics i fou Okular. En principi semblava un lector de PDFs més, però m'estranyà que, per defecte, quedés instal·lat en la nova Ubuntu. Ara, però, amb una mica més de temps, he descobert una petita joia que em farà oblidar l'adobereader per sempre més.

Okular no solament és un visor de PDFs, també pot obrir una pila de documents més, pràcticament tots els formats d'imatge, els PS i els DjVu (una alternativa a PDF? el futur de PDF?). Però a mi m'interessa la part dels PDF.

Hi ha molta gent que per edat o per formació ens costa llegir documents llargs en pantalla, preferim el paper. Per altra banda, és cert que una bona manera de transportar per la web documents complexos i ben formatats és el format PDF que no tinc massa clar que sigui del tot lliure però sí que es pot fabricar amb eines totalment lliures, com ara LaTeX.

Amb Okular és possible llegir documents amb pantalla i tractar-los com si estiguessin en paper: posar-hi punts i marcadors, fer-hi anotacions, subratllar amb "fosforito", ... Mireu aquesta captura:

A més, es pot desar el document comentat per a posteriors lectures i revisions. Okular no modifica els PDFs sinó que guarda les anotacions en un fitxer XML a la carpeta /home/usuari/.kde/share/apps/okular/docdata associat a cada PDF de forma que, quan tornem a obrir el PDF comentat, ens apareixen les anotacions i comentaris de la revisió anterior.

Però no acaba aquí la cosa. Com que cada cop més s'està utilitzant PDFs per fer presentacions, com ara amb beamer de LaTeX, hi ha la possibilitat d'editar una "diapositiva" de PDF directament en pantalla, de forma que si estem fent la presentació en un projector o canó, podriem fer dibuixos o anotacions sobre les diapositives però sense afectar el PDF, només sobre la pantalla. Una solució molt útil i elegant que cap altre visor de PDFs de moment presenta.

dissabte, 3 de gener del 2009

Documentant Mahara 2

Vaig donar-li vàries voltes al tema de la documentació de Mahara: quin sistema pot ser més efectiu? Per una banda LaTeX és tant potent que sap greu no utilitzar-lo. Però per altra banda espero que aquesta documentació sigui cooperativa i, sobre la base del que he fet, altres autors hi segueixin treballant, i per això cal una eina web.

Així que, al final, em vaig decidir per muntar un wiki amb el programari del Dokuwiki, un dels meus preferits i sobre el que corre On se colga el dimoni. Dokuwiki crea wikis tant potents com qualsevol altre aplicació, però sense necessitat d'una base de dades tipus MySQL, les dades les desa en forma de text pla i això estalvia recursos i problemes. A més, existeixen una pila de plantilles i connectors que li donen totes les potencialitats que un pugui necessitar. Per exemple, el connector DokuTeXit permet exportar el contingut del dokuwiki a format LaTeX i, si estigués instal·lat al sistema, processar-lo a PDF. Altres connectors permeten exportar a documents en format OpenOffice o crear presentacions en pantalla molt efectives a partir del contingut d'una pàgina.

La segona fase va consistir en redactar i posar les captures de pantalla que ja tenia preparades en un tutorial pels profes. És una feina que m'agrada, però he de reconèixer que sóc lent escrivint i que em va costar una tarda fer un tutorial i un matí revisar-lo (i si hi tornés, encara canviaria coses).

Així que vaig començar una tercera fase experimentant amb la web d'ScreenToaster. ScreenToaster és un lloc web que permet fer gravacions en vídeo d'allò que passa a la pantalla del nostre ordinador, pujar-les al seu servidor, posar-li subtítols, afegir-li so, etiquetar-les i, finalment, compartir-les tot enganxant-les en una pàgina web o encastant-les, com ara aquest vídeo:




En vaig sentir a parlar al Jordi Fontich a la Sala de profes del curs de Moodle, però com tantes altres coses ho tenia aparcat. Crec que hi ha un programari per a Mac que fa el mateix (però millor, diran els maqueros) però pel que costa aquest i les facilitats que dóna, ja m'està bé.

A principis de festes vaig enviar-los una sol·licitud de compte (és gratuït, però no automàtic) i quan me la van donar vaig fer alguna prova prou satisfactòria com per animar-me a fer la part d'ajudes de Mahara per a l'estudiant en aquest format. El resultat ha estat espectacular: he trigat una quarta part del temps que tenia pensat i crec que els resultats són prou entenedors i interessants.

Tot i que la imatge, el so i el vídeo són les meves assignatures pendents (sóc més de text, jo) crec que amb una mica més de temps encara me'n sortiria.

dijous, 1 de gener del 2009

Documentant Mahara

Aquestes dies he estat pensant sobre diferents temes que vam estar parlant amb la Bea sobre l'ePortafolis, Mahara vaja. En tenim un a la feina funcionant al 100% (suposo que el somni de més d'una víctima d'aquell satèl·lit de Mart) i sap greu no donar-li un és més intensiu i extensiu. Com que aquest trimestre de tardor ha estat una autèntica bogeria i pura supervivència no hi hem pogut dedicar massa temps, però alguna cosa teníem pensat.

Així que he fet un pla per implementar l'ePortafolis a la tutoria dels estudiants. Per què precisament a la tutoria i no en algun curs/mòdul? Doncs perquè la tutoria és una feina a mitjà i llarg termini, com l'ús de l'ePortafolis i crec que és el que més s'hi adiu. A través de la tutoria es poden donar les idees per fer-lo anar, de manera que quan en algun curs es demani alguna feina a l'ePortafolis, serà molt fàcil posar-s'hi perquè ja no hi haurà dificultats tecnològiques.

L'encàrrec, de cara a l'estudiant serà senzill: crear un blog de tutoria on escriure cada quinze dies aproximadament reflectint-hi com ha anat l'aprenentatge. Aquest blog es mostrarà en una vista al tutor/a i a la resta d'estudiants de la tutoria (una vintena, més o manco). Qui tindrà més feina, si més no al principi, serà el tutor/a que haurà de crear un grup, afegir-hi un fòrum, crear el seu propi blog i una vista per al grup. Aleshores convidarà als estudiants a afegir-se al grup i autoritzarà les sol·licituds de pertinença.

Fins aquí la feina inicial amb Mahara. Perquè un cop feta, quan ja tinguem tot el marc de treball, serà quan començarà de veritat la feina: motivar i fer el seguiment del grup de tutoria. Però això serà un altre tema.

La idea és donar les instruccions mínimes, però m'hi jugo alguna cosa que molt aviat veurem com més d'un estudiant espavilat, pel seu compte, ha descobert i s'aprofita de la potència de l'ePortafolis. Al temps.